(...) Normalment
volen, ara encara volen, sovint en parelles; voletegen més aviat,
enredant l´aire amb aquestes joguines amples de disseny leonardià
recobertes de finíssima porpra que els meus dits, al tocar-les,
imanten barroers per tacar-les amb transparències de mort. Els meus
dits prenen possessió d´ allò sense cap definició concreta, d´allò tant genèric, sempre escàpol, fonedís del primer vent. Els meus dits, incapacitats per evitar tal desig, se´n penedeixen al
segon d´haver-ho fet. Les quatre peces del seu vestit queden
suspeses sobre el meu genoll, dues d´elles doblegades, lànguides ;
les altres dues, aixecades, encara polides pel darrer vol. Assegut,
ja sense tocar-la més – mai més – admiro les seves formes.
Natura, bella a la seva manera, bella sens dubte, després de morta. (...)
4 comentaris:
Si et serveix de consol, pensa que hi ha papallones que només viuen uns dies, potser a aquesta li va arribar l´hora quan et va trobar i ha tingut la sort que l´immortalitzis.
La foto és molt maca,per un moment no sembla ni que sigui morta, sinó que hi està bé sobre el genoll.
Oh! En aquest cas podem ben dir que la bellesa és efímera.
Em va sobtar la fragilitat del color de les ales. Se´m va quedar enganxat als dits. Va ser com embrutar-la, en certa manera. I si, em va semblar ben viva quan la vaig veure.
En fi...
I tan efímera, Feodora. Però aquesta continua sense parar, i això és el que importa.
Publica un comentari a l'entrada