Comarcal

Avui també tinc ganes de conduir llargament, com feia díes que no feia. Llarga ruta per carreteres comarcals, niu de ciclistes i motociclistes circulant de poble en poble, mig omplint terrasses d´antics restaurants tot picant una mica de sol barrejat amb alguna beguda fresqueta, sense pressa per seguir kilometrejant carreteres. Un matí tranquil conduint per llocs, alguns de nous com Marganell, fruit d´errors per mandra a mirar un mapa i la voluntat de cometre´ls, amb la premeditació d´un esplèndid dia d´incipient primavera.

Aturar-se a Rellinars i contemplar la seva església romànica, passar pel Bruc i veure des d´un nou front la figura del drac adormit. Carenejar a mig aire els col.lossos grisos fins a Santa Cecília, amb Johnny Cash fent-se miner per un cor d´or... i baixar, del trencall del monestir fins als seus peus, a Monistrol. Retrobar la principal i en pocs minuts, trencar a Sant Vicenç i passar de llarg, fins allí on s´atura l´asfalt i començar altre cop el dia : només ha calgut colgar-se la motxilla a l´esquena i posar-se a caminar, tot travessant el túnel creat per l´autopista on circulen, sobre el meu cap, totes les angúnies de modernitat a més de cent vint kilòmetres hora. A sota, el degoteig encara de les darreres pluges, malmetent l´orgull del formigó. I després, un nou i petit món per descobrir, Vallhonesta.