Petit vol de tarda

Mentre baixo la carretera, la puput surt de la tanca verda i se´m posa al davant, guiant-me pels primers moments de la tarda, la de la becaïna d´ulls oberts i ment dispersa. Vist del darrera, l´aerodinàmica del seu cos bategant ales enèrgicament no té res a veure amb la seva figura plomada de bec llarg i cresta estarrufada, picant escorces d´arbre. L´estesa creuada dins l´aire batega com l´ocell petit però guarda alguna cosa d´àliga, potser per l´amplada negre i blanca d´ales morint-se serrellades, inapreciables quan resten plegades. Vola com si crestejés onades invisibles. M´acompanya el suficient fins a la inevitabilitat d´un canvi de ruta, que jo no puc seguir.