Mentre
baixo la carretera, la puput surt de la tanca verda i se´m posa al
davant, guiant-me pels primers moments de la tarda, la de la becaïna d´ulls oberts i ment dispersa.
Vist del darrera, l´aerodinàmica del seu cos bategant ales
enèrgicament no té res a veure amb la seva figura plomada de bec
llarg i cresta estarrufada, picant escorces d´arbre. L´estesa
creuada dins l´aire batega com l´ocell petit però guarda alguna
cosa d´àliga, potser per l´amplada negre i blanca d´ales
morint-se serrellades, inapreciables quan resten plegades. Vola com
si crestejés onades invisibles. M´acompanya el suficient fins a la
inevitabilitat d´un canvi de ruta, que jo no puc seguir.
4 comentaris:
Quin luxe poder veure un puput, m'agaden molt. M'agrada sentir-lo cantar, per a mi és com un ocell mític, ho deu ser? Vaig a buscar-ho.
El puput és una au escassa, aquí a Mallorca. Jo li ha atorgat poders de bon auguri :) Fa més d'un any que no n'he vist cap. I m'agrada també.
La puput, fa goig de veure-la. L'última vegada que en vaig veure una era al pont de Pedra de Girona, es devia despistar...
Una foto amb moviment realment preciosa.
Jo també ho buscaré, Mac. Per on visc se´n veuen sovint, i m´agrada veure´ls.
---------------------------------
Espero que tinguis raó. I així els bons auguris els traspassaré a ses illes.
----------------------------------
Van ser uns bons moments, no passa sovint...gràcies - hi ha fotos i fotos, però ;) -
Publica un comentari a l'entrada