Dubtes

S´encen la llum dins el bosc; i amb ella, un gruix d´ombres prenent consciència del revés del bosc; i amb elles, l´evidència de la seva fràgil espessor. El camí fondeja al davant, fent-se escàpol malgrat tota la seva certesa itinerant, sinuosa i negre, de la linea que la dibuixa dins el mapa. La llum i les seves ombres li fan de camuflatge perfecte i inesperat. L´aiguat d´unes hores abans ha deixat reguerons secs als marges; ha creat una catifa muda d´esponja de pi, pols i fulles verdes ; el seu perfum, regal eixut d´una especial virulència líquida semblant a la de quan es deu remenar un flascó d´essències contingudes, enmagetzamades per algun savi alquimista dins de cada àtom de consciència vegetal, mesclades fins a l´esgotament per l´aigua de la tempesta i atemperades per l´astre rei, fermentador d´il.lusions. L´herència permanent, usufructuaria pel qui s´atura un moment a respirar-la, a tocar-la, a paladejar-ne el seu gust, enmig de la fosca momentània, plena de guspires d´un aclucar d´ulls. I la remor a les oïdes, de la marinada arrissant ones per sobre del cap ; ara una, ara una altre, i una altre, allunyant-se en la direcció perduda del vent.

S´apaga la llum ; i amb ella, totes les ombres ; i amb elles, els dubtes d´on fondeja aquest camí del davant, ara clar com el que marca el mapa, amb totes les seves giragonses, desnivells , fites...el que tantes vegades hem recorregut sense haver de pensar cap on es portava, segur del seu destí fix, accessible i és clar, inamovible.