I
el Tweedy treu un nou disc, i jo que l´escolto . El Tweedy, amb el
seu fill tocant la bateria; el Tweedy, a mitja veu, més independent
que melòdic, refent-se a cada cançó que passa. El món-Tweedy, que
diria en Josfe. Un dels primers llibres que vaig llegir, “En
Josfe, el seu món i la fosca”, del Lolo Rico de Alba, era ple
de móns, cada un amb el seu propi eix : el món-cap, el món-casa,
el món-botiga...no recordo gaire cosa més del llibre, només
aquesta idea dels petits móns de cadascú. Com el del Tweedy, amb
les seves lletres que no acabo d´entendre i aquest video que
descobreixo, amb tot de móns acabant-se en una lluna, que no sé si
és un món també, avui que no hi és.
2 comentaris:
Quin globus tan intrèpid. M'agrada el final amb la lluna, és un element que sempre em ve de gust admirar.
Sempre és agradable contemplar-la, i quan no hi és, doncs a vegades la trobes a faltar.
Publica un comentari a l'entrada