Matí,
després de la pluja nocturna. L´anunci del Big Mac al costat de la
benzinera, buida a aquesta hora, com la rèmora cansada – el groc
del formatge esgrogueït, el panet descolorit, el vermell esporuguit –
de la ciutat bruta de tos els dies suats, ofegats i cansats del mes
de Juliol. Tres treballadors baixen vorera avall, pàl.lids, com
fotocopiats un mil.ler de vegades sota una mateixa llum, diferent a
la d´aquest matí, on la gespa de la rotonda aixeca un nou tremp
regalimant encara alguna gota de transparència il.limitada.
Treballadors com supervivents dins una nova era, ara que la ciutat va
essent abandonada per cotxes acabats d´omplir, comptagotes d´ampolla
buidant-se d´estiu. Treballadors d´agost, tolits al paradís del
bon temps. Agost encetant-se.
La
cançó de l´estiu fa uns dies que l´escolto, i la primera estrofa
fa més o menys així :
Si
els gossos corren lliures,
llavors
perquè no nosaltres
a
través de la plana batuda ?
Les
meves orelles escolten
una
simfonia de dues mules,
trens
i pluja;
El
millor sempre és el
que
ha de venir encara,
m´han explicat de sempre.
O
sigui que fes la teva i
seràs
el rei,
si
els gossos corren lliures.
Bob
Dylan,” If dogs run free” ( New Morning,1970 )
Sempre
tinc una cançó d´estiu, ara que ja no n´hi ha cap.
2 comentaris:
Si que n'hi ha de cançons d'estiu, però són molt suades.
Molt bona tria per part teva. Me l'apunto i em quedo especialment amb el setè i el vuitè vers.
A veure si és veritat.
Si ho diu en Bob, segur que ho és.
Abans les cançons de l´estiu te les sabies volguessis o no volguessis.
I algunes eren realment suades, és a dir, pròpies de l´estiu.
Publica un comentari a l'entrada