Full moon

Sempre resulta recurrent parlar de la lluna, i més encara, quan aquesta és plena. És com una bona excusa per retrobar-te en algun moment passat, com avui que he topat, per separat i sense voler-ho, amb dos antics companys que feia anys que no veia. Llegint el diari mentre esmorzava, l´horòscop em deia que avui la cosa no aniria bé perquè tornarien vells problemes que em desanimarien. No sé si feia referència a aquestes trobades : veus gent de la teva edat patint perquè els seus fills tornen tard a casa , perquè s´han quedat a l´atur o perquè els veus com hauries d´haver estat tu mateix, amb tots els problemes i satisfaccions de les seves vides, tant diferents de la teva. El cas és que no deu ser això, perquè sempre resulta agradable trobar-te amb antics amics pels quals sempre has guardat un bon record. L´horòscop no tindria en compte que avui és dissabte, que ha fet bon temps, que no he fet gaire cosa apart de llegir de diari , anar a la piscina, fer-me uns fideus amb gambes, bona migdiada,  netejar una mica el pati , collir uns tomàquets i veure el partit del Barça.

I a la nit, la lluna, altre cop plena. Tenia temps, i l´he fotografiat amb un  trípode que no faig servir mai. Aquest cop m´ha sortit ben maca, sense cap programa predeterminat, manualment, com es feia abans. Havia estat un problema que encara no havia sol.lucionat . Pensant-hi, potser era aquest, el vell problema al que feia referència l´horòscop. Pensant-hi més, diria que no, tot i que sabent-ho, l´horòscop sempre generalitza massa. M´he quedat una estona a fora, prenent la fresca, mirant la lluna. Dedicada, delicada...Full moon and empty arms no fa mai mal.