Sobre el Carrefour algú ha tallat la lluna just per la meitat, com si fos l´oferta del dia en un rètol sobre fons color turquesa. M´acompanya música propensa a seguir un ritme d´ascensor, esperant algun somriure de parpelles cansades al meu costat; pujant pisos amunt cap alguna fita desconeguda; una ascensió prou llarga per desfer el color d´un dilluns al vespre en un blanc i negre més adient a la cadència del ball en una terrassa amb petita orquestra tocant, cabells per olorar, cintura de lluentons al final d´una esquena nua... i una llum verda reflectint-se al meu rostre, despertant-me de la inòpia, aquest lloc on de vegades deia que jo estava un vell professor de literatura, després de repetir el meu cognom més d´una vegada.
4 comentaris:
S'hi està molt bé a la inòpia. t'ho diu una que als núvols hi està sovint.
Qui li havia de dir al profe de literatura...
Está usted en la inopia - Ho deia sense pujar el to. Era un home contingut però que feia una cert respecte. Monòton fins a la sacietat.
Es deia - es diu encara, suposo - Sr. Murillo. Físicament, el viu reflex d´en Sancho Panza.
Jo ara no tant perquè amb l'edat vas tocant de peus a terra però de xicona, a l'escola, també ho estava, als núvols.
La música i la nit són elements propicis per l´enlairament momentani...a mi aquest disc m´hi porta amb certa facilitat.
Publica un comentari a l'entrada