El vent de tarda els treu d´allí on dormen. En són uns quants, desplegant les ales sota el rei dels roquetars, el Montcau. Dalt m´hi estic jo, i el guaita dels incendis. A la taula d´orientació, el vent sembla provenir entre les fites de llevant i garbí, sense acabar de ser vent del tot. El negre de les ales es deixa endur de dalt a baix, allunyant-se en cercles. Després tornen i inicien altre cop el mateix recorregut,amb l´ànsia del nen que torna a baixar pel tobogan, divertint-se. A la taula d´orientació s´hi marca tot el món visible, del mar al Pirineu, i més enllà encara. Els corbs no grallen. Sempre que ho fan i els sento, el seu curt monosíl.lab és tan sols per dir-me que se´n van, amb aquell allunyament un punt majestuós, de rei sense corona. Avui s´ho passen bé, dins aquest cel on no hi ha orenetes. Potser perquè només queden ells, un s´hi fixa més. Són ocells de tardor i d´hivern, tot i que també deuen de volar, a la primavera. A l´estiu, només quan s´acaba.
Talla el corb
l´aire amb ales negres.
On ets, oreneta ?
5 comentaris:
Ja els falta poc per desfilar, les veig dalt dels fils, reunides. Deuen preparar el viatge. Les que tinc sota el balcó deuen ser mandroses perquè no els veig encara cap intenció de tocar el dos.
Un ple al quatre avui: text,foto, música i poema.
Les de casa teva han trobat el seu Shangri-la, deu ser això.
Gràcies.
Enguany s'ha avançat la tardor i els ocells potser ho noten.
Això de que s´avanci la tardor em sona a pel.lícula de ciència ficció. Tant de bo !
Els ocells em penso que es refien més de la llum dels dies.
He, he, ho dic perquè l'any passat, en aquestes dates, ens moríem de calor i enguany, almenys per ací, estem veient dies grisos, frescs, nuvolats i plujosos, ben plujosos. Tampoc sé si això durarà o retornarà la caloreta.
Publica un comentari a l'entrada