S´ha
girat vent ; un dia de sud, l´altre de nord, fent giravoltar penells
de figures alades, qui sap si d´àngels o de simples ocells. Pel cel
han passat, deixant el seu rastre, enfilant l´ull d´iris blau. El
vent trena les seves històries pel cel que les deixa passar,
fent-les desaparèixer. Cel ras al fondre´s la tarda; una dona
apressa la seva filla : Vámonos, que por aquí no hay bombillas
, li diu. I si que n´hi han, moltes més de les que es pensen. La
nit sempre s´omple d´històries, quan no hi ha món per contemplar.
2 comentaris:
Quin desplegament celísti, blue eyes!
Aquesta darrera frase m'ha agradat molt.Sense la coma és un micro-conte.
És el cel que era, rossassa. Avui els núvols feien un boomerang rosat, amb la lluna difuminada al darrera.
Publica un comentari a l'entrada