Al
principi només hi havia tres lletres : la P, la M, i la A. De fet,
la primera que em van demanar va ser la M, i ja de seguida la A. Ben
juntes les dos. No em va costar gaire de fer-les arribar al lluminós,
tot i que a l´agafar la M per primer cop em va sorprendre el seu
pes, nogensmenys de la pròpia dificultat de traslladar una lletra de
tan considerable grandària; no sabia com agafar-la i vaig optar per
aixecar-la a plom per les potes i deixar-la caure al meu damunt, fet
que va estar a punt de provocar una petita catàstrofe al confondre
jo, novell com era, el túnel d´arribada de la segona lletra amb el
de la primera. Evidentment no vaig tenir més remei que recular i
després de rectificar, anar a cercar la A ben ràpidament i ara si,
dipositar-la al final del segon túnel, on les aspiracions començaven
tot just a fer la seva feina.
El
més espectacular d´aquella primera vegada però, va ser poder veure
el primer lluminós de la meva curta vida, que deia : MA. Poc després
vindria altre cop la mateixa combinació, i així, fins arribar al
moment en el qual les dues lletres es va repetir com si juntes,
formessin una...bé, allò que se´n diu paraula. L´únic que sé
d´aleshores és que vaig haver de treballar de valent, a partir
d´aquell moment. Va venir la P amb la A, la seva repetició ;
després van començar aparèixer la resta de lletres, de mica en
mica. El lluminós s´anava encenent cada cop més sovint i jo anava
cada cop més de bòlid. La O va ser un veritable problema, no sabia
per on agafar-la, se m ´escapava sempre cap endavant; en canvi la I
i la V eren molt fàcils de portar, lleugeres, tot i que algun cop se
m´havia escapat el punt de la i, que solia xutar quan ningú em
veia, amb força traça. La B era també complicada, pesada, de mal agafar. Als darrers
temps, l´havia de traginar força, amb les dues U i les dos R – la
potència de llum de les dues erres juntes m´encegava especialment - tot i que ja
en aquesta època, les aspiracions funcionaven a ple rendiment i
pràcticament tan sols les havia llançar al túnel corresponent.
De
jovenet m´explicaven històries sobre l´infinit món de les
lletres, llegendes de mil.lers de paraules formades màgicament;
màgia de frases, de contes, de novel.les. Jo mai havia cregut en
totes aquelles falòrnies. Mai havia tingut el temps necessari per
mirar d´entendre cap de les paraules enceses al lluminós. Només en
copsava el seu pes sobre la meva esquena, una rera l´altre. Recordo
haver pensat sovint, això si, de la immensa sort que tenia pel fet
de que només en fossin vint-i-sis. Les tenia ben apamades ; durant
molt de temps vaig pensar que jo no em mouria mai d´allí, que era
la peça principal de l´engranatge, que era intocable. Greu error :
algú ja va deixar ben il.luminat fa temps que pel mortal, anar
segur és el pitjor mal. Però jo no formava part de la gran
falòrnia dels mortals. Jo només era un humil treballador que no
estava fet per frases fetes com aquella.
Llavors
ja era una ombra del que vaig ser. Amb el temps, les velles tècniques
van quedar obsoletes : tot havia d´anar més ràpid i s´havia de
fer de manera més eficient, a més gran escala. El lluminós va ser
ampliat successivament, les aspiracions van prendre el poder. Recordo
perfectament el dia en què tot es va acabar per a mi, va ser quan
vaig veure la primera lletra aixecar-se per si sola i anar
directament al túnel que li corresponia. Va trigar, si que és
veritat, i no ho va fer gaire més lent del que jo, en els meus
millors temps, ho hagués fet. Se´n va anar de pet cap a un dels
nous túnels, tan nous que no tenien destí a cap secció del ja
ampliat antic lluminós; em van dir que eren els d´escriure.
Cal.ligrafía, per ser més concret. Es tractava d´una tècnica ja
antiga, però fins aleshores inexplorada. Cada cosa porta el seu
temps, vaig pensar, i a cadascú li arriba la seva hora. En aquells
túnels llunyans jo ja no hi tenia accés.
I
allò va se el començament de la fi , la qual per cert, és una
paraula que no pesa massa.
2 comentaris:
Si, monsieur, c'est comme ça, la vie.
M'agrada el conte.
Pensava que parlaves de la MA d'aquí!
Bon cap de sermana
MAcondo va venir més tard, quan de la cal.ligrafía va passar a la lectura. Però va ser al cap de molts i molts anys.
Igualment, Mac.
Publica un comentari a l'entrada