Hi
ha calitja a l´horitzó. Per als primers passos, una tènue llum em
banya l´esquena. No és diàfana, és més com una presència que
se´m revela en la pròpia ombra, gens fosca. No sabia d´ombres
així, però de seguida es fan agradables. El dia es desperta així
al bosc, banyat de grocs damunt els roures i les fines línies
d´ombra provinents de la llum d´un sol abocat damunt el vell
monestir mirant de trasspassar un altre bosc, aquest de boirines, per
donar el punt just al paisatge l´aspecte que hauria de tenir,
malgrat manqui la humitat, el xaragall, l´aigua.
El
dia es mantindrà eixut, malgrat la boira. Tot i així, més amunt, a
la Sesta Grossa, la vista segueix obedient el traçat del que sembla
la pau al pati del cel. Per aquí no passen gaires avions, però
sempre sorgeix alguna cosa...
“
I alguna cosa
haurà lliscat del món visible a l´altre “ ,
diu el conegut aviador en un dels seus llibres.
Dels
Castellots de Tanca a Montserrat, per aquí llisca, i més enllà
després, difós pel blau i el blanc avui, disfressant de mar i
illes el panorama. Però l´itinerari avui em reserva la pujada al
Turó de la Fosca, dalt del qual hi havia una alzina morta, anomenada
l´alzina del Norbert. Amb aquest nom, i amb l´antiga alzina, i el
tal Norbert, a saber la història de tan fosc nom. El turó és de
pujada neta i cim arrodonit. Es puja per un costat i es baixa per
l´altre. M´aturo i esmorzo. M´adono que el millor ja ha passat. El
sol ja no es queixa i deixa fer a les inofensives nuvolades de caire
baix, d´aquelles que si algú sobrevolés, no veuria sinó més que
una taca agrest damunt del mapa petit pel qual viatjo. Llavors baixo
fins al punt del retorn, vagarejant la ment damunt el camí de
tornada, pensant en com van lliscant coses d´un món cap un altre,
sense cap mena de pressa. El dia és una hora més llarg, pel qui es
lleva d´hora. I aquesta hora ha estat aprofitada.
2 comentaris:
Fa temps que no m'aixeco aviat per caminar pel bosc, llegint me n'he tornat a fer la idea i m'ha semblat que respirant m'entrava l'aire fred de la matinada.
Norbert no el trobo fosc, més aviat trobo que és un nom amb caràcter.potser ho deies jugant amb el nom de turó...
L´alzina del Norbert, en deien...ja no hi és. El turó dóna nom a una cova que hi ha sota, amagada a mig aire, que en diuen la Cort Fosca. Sempre he tingut la curiositat de saber d´on venen els noms, o imaginar-m´ho. Aquest dóna per alguna història de bandolers, famosos a la regió.
Llevar-se d´hora costa, però caminar a primera hora del matí no té preu, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada