Les tomaqueres són generoses, sembla que deixin fins el darrer del seu alè per fer madurar el seu fruit, que es manté com una petita joia enmig de branques ja seques. Algunes més valentes encara s´atreveixen a florir, en esqueixos sortits de sota la tija principal, com si tot això de la tardor no anés amb elles, tot i la terra, refredant-se dia a dia, generosament xopa aquesta setmana.
La neu cau al Juny, deuen pensar les tomaqueres més valentes.
I els darrers, dolços com els primers. La terra és sempre agraïda, no és cap tòpic dir-ho. Ho tinc ben comprovat.
7 comentaris:
Jo hauré de fer tomates verdes fritos.Massa tard les vaig plantar.
Ai Senyor, la pagesia ja no és el que era, a l´Empordà...;)
Si ho arriben a saber avis i besavis em desehereden.
Ah! Que els tomàquets no creixen el super?
Al super no sé, però al mercat sí, per als que no tenim tomaqueres plantades, què hi farem?
Els del súper si. Vaja, em sembla que si.
Salut, Pons.
Doncs plantar-les a s´horteta, Novesflors. Amb un bon test orientat a sud n´hi ha prou. Fan bona olor.
Publica un comentari a l'entrada