Rellegint, reescrivint

Avui m´he llegit un conte, per començar el dia. L´he triat d´un recull d´en Tabucchi que recupero de vegades. He escollit el primer conte, anomenat “El círculo”. Al matí, en el silenci de casa – i del poble quasi bé per extensió -, amb el cafè amb llet encara a la mà, assegut a la cuina – quin plaer – amb la finestra ben oberta – quina frescor – l´he llegit tranquil.lament, constatant dues coses : que aquest conte no el recordava de res en absolut – no hi havia tornat des del 2012 – , i que això m´ha portat a pensar del perquè a vegades de comprar algun llibre sense tenir la certesa de voler-ho fer realment. Al comprar un llibre miro de fer-ho amb l´esperança de tornar-hi més tard, ni que sigui a rellegir algun capítol o relat. En tinc uns quants d´aquests, la majoria reculls de contes.

Constato d´altra banda, com pot ser de que no em fixés en un conte tant bonic. Potser no tenia l´atmòsfera adequada per poder sentir el trot de la manada de cavalls salvatges que hi surt al final, d´una plasticitat literària que el moment ha elevat literalment a viatge sense sortir de la cuina de casa ; o bé la llet caient a la palangana de zenc de l´àvia bereber en un record que la protagonista defineix com a fals record, perquè a la seva àvia no la va conèixer. El record era d´una persona que li havíen explicat. Alguna cosa hi té a veure el trot dels cavalls dins la cuina de casa, el so de la peülla del seu capitost marcant el cercle dins el camp assecat d´agost. Perquè el conte passa a l´agost.

Constato també que no sóc massa bo escrivint relats, que em manca fons més que forma, ara que aprofito aquests dies per repassar-los, reescriure´n uns quants i endreçar-los, ben imprimits, dins una carpeta sense títol.