Apunto els dies de la setmana vinent, al nou full en blanc del setmanal que ocupa la part central de la taula, després d´arrencar el d´aquesta. El bloc és genèric, set dies per full, de dilluns a diumenge. Em serveix per organitzar-me la feina, incapaç com sóc de fer servir l´outlook. A més sempre resta a disposició d´anar anotant de manera ràpida tot allò que va sorgint, des d´una visita, una entrega, pressupostos pendents, trucades, consultes i també alguna sanefa, dibuix o de vegades, inclús algun vers perdut enmig de les previsions a la falta de memòria de masses coses pendent de fer. I la mà s´articula - cosa que no deixa de ser prou important - amb el cervell d´una manera antagònica a com ho fa un teclat.
Anoto doncs els dies. Dilluns, 03/09. De seguida me n´adono del meu error i reescric el mes a sobre el 09. 10 . Després continuo pel 04/10, el 05/10 i així fins al final, sense errors, seguint el pas de la mà al capdamunt de cada un dels intervals dels dies venidors. Els dies fluiran més o menys com aquests números escrits pels dits sense pressa, amb l´excepció d´aquest 10 numèric que com el 09 semblen oblidar-se de certes meravelles que segueixen guardant dins els seus noms mig buits de tardor. Els números tenen regust de genèric, de marca blanca dins prestatgeries inacabables. Escrits a mà, potser no tant. Reescrits sobre els desapareguts, clarividents en la presa de consciència d´un temps, immediatament passat.
A les capçades verdes
l´aire corre
amb notes antigues.
Les cordes,
ben noves.
8 comentaris:
Qui nou passa, deu empeny.
Apa, ja pots anar traient els accents a les dues mans i al sóc...
D'aquest poema en podries fer un haiku retallant-lo o una tanka deconstruint-lo.
És una haiku o haikú? Què us semblen tots aquests canvis ortogràfics, signe dels temps?
Octubre, ja... i sense que se'n recordi de la tardor.
Si me guardes el secret, et diré que vaig trobar 4 rossinyols, l'altre dia.
Com diu en Dani, "els dies passen poc a poc, però les setmanes molt de pressa, tieta!"
Una abraçada, poeta :*
Doncs les mans em penso que no i el sóc...sóc com sóc...podrem dir d´aqui uns anys que nosaltres escrivim en català antich.
Sembla mentida que tu em parlis de haikus i tankes.
Visca el vers lliure !!
Em penso que el IES no ha normalitzat encara la paraula haiku, Macondo.
Signes dels temps ? Em sembla una mica agosarat només per treure quatre accents - com qui diu -. En Fabra es veu que ja ho havia previst. Quin paio, en Pompeu, aquest si que va saber interpretar els signes dels temps.
Ai, els rossinyols...són aquells de color groc, oi - si no em falla la memòria -.
En Dani va per filòsof, deu ser molt espavilat, de ben segur.
Igualment, garrotxina.
Es que l’octubre es un mes tan soso! No té res d’especial
Sempre tan lúcid, Pons !
Salut, Pons.
Publica un comentari a l'entrada