Per aquelles coses de la vida, cada dia veig tot travessant el pont de la nacional, part de les parets plenes de nínxols del cementiri, precisament - i el cementiri és gran - aquelles on reposa el meu pare de no fa massa. Sempre l'havia vist, al lluny, sense fer-ne gaire cas. Ara m'hi topo de repent i sense voler-ho el pensament me'l retroba, en la seva absència. A vegades, com divendres, amb certa pesantor momentània al cor : sona Astral Weeks als altaveus, una cançó d'un vell vinil escoltat poc abans de morir ell, després de molt temps de no fer-ho.
Al final del dia, de la setmana, fosc, sol dins el cotxe, retornant a casa...estic a punt de canviar a la següent cançó però no ho faig, mentre el cotxe em porta a l'avinguda enmig d'un encongiment pel que som i cap on anem, aquest carreró sense sortida aparentment buit i negre. Al semàfor, la lletra segueix. Astral weeks és una cançó d'amor, d'un amor perdut i al final, el Van Morrison, que precisament no és profeta de cap religió que no sigui el rhythm and blues va fent morint aquesta lentament repetint una salmòdia arran d'orella, plena de significat : tornar a néixer, tornar a néixer...en un altre mon, en un altre mon, en un altre temps, no som més que estranys en aquest mon, en un altre mon, ben lluny, ben lluny...i la cançó aquesta, que sembla eternitzar-se com tantes d'altres d'aquest meravellós disc, gravada en la llista de cançons aquesta que guardo de cada any, fa poc, abans de recordar-me d'ell quan apareixen els murs blancs del cementiri...aquesta cançó d'aquest disc, avui veig que la va fer l'any que jo naixia, el 1968 (1), Jo, que sempre he pensat el que deia Nick Cave en aquella cançó també d'amor, que no creia en un Déu intervencionista, me n'alegro que de vegades tingui algun detall amagat dins d'algun tema fet fa cinquanta-dos anys per ser escoltada ara en un moment més o menys precís, quan feia falta. Només per això, ja ha valgut la pena d'escoltar tota la música que he escoltat al llarg de la vida.
Tot agafat amb pinces, ho sé, però em va fer sentir millor, estimat, acollit en certa manera. A pesar de tot allò que em manca, a dia que passa més.
( 1 ) Suposo que alguna cosa s'havia fumat, al fer-la, ara que la re-escolto.
3 comentaris:
Creia que en Van no era sant de la teva devoció...
No només per a escoltar-lo ha valgut la pena venir fins aquí, estimat.
Llegir-te, molt sovint, és retrobar-me amb alguna cosa molt propera, que hi és sempre, malgrat el món, malgrat tot.
Gràcies, jo trobo a faltar el mateix.
Un petó,
Vull dir, retrobar el mateix ( quan m'escrius !! )
Publica un comentari a l'entrada