18/9/16
Fer tard
La nena s´ajup mentre puja les escales. Cull una flor de dent de lleó, que ha crescut entre graó i graó. Es gira amb la flor a la mà i diu :
- Mira mama, una flor. Té, per a tu -
La mare, que puja al seu darrera carregada de bosses fins al llom, li contesta :
- Au, puja va, que fem tard -.
La nena sap pel to de la resposta què és el que ha de fer. La flor cau de la mà i continua pujant escales. La mare esbufega i al pas pel graó la trepitja, sense adonar-se´n. Fan tard.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Que trist...però ves a saber que s'hi cou al cap de la mare. Tant de bo no se n'adoni tard de la importància de la flor que li dóna la filla.
Segur que si. Fer de mare no ha de ser gens fàcil totes les hores del dia.
Ser mare, més que "fer de mare".
Si, si, és clar. Ser mare. No me n´he adonat, disculpa.
bah, flors n'hi ha a molts llocs
Als gardens centers, no Pons ?
Salut,Pons.
Ocupe el que ocupe el cap de la mare no hauria d'haver actuat així. Precisament perquè les coses -la vida- són difícils.
Bé, aquesta petita història segur que té un abans i un després. A vegades potser només vivint aquest moment des de fora pot quedar vist com fora d´un context que desconeixem, d´uns caràcters determinats, etc.
Però tens raó tu, també.
Publica un comentari a l'entrada