Fugit

Diagonals i simetries. Llums i ombres. Perspectives. Natures mortes i retrats molt vius. Misticisme i profunditat. Mans de filadora i un rostre sortint del quadre, de mirada i somriure arrogant. El violinista trompa, el barret d´arlequí i Rembrandt, d´ aire cansat. Contextualització i un incipient mal d´esquena. Fra Angelico, diví. Un bosc profund i Venècia, amb una història per ser explicada. Misteris del fugit ,aquí i ara, ben viu.

¿ Com atrapar tantes coses a la vegada ? És com una borratxera de bon vi. Així que em prenc els meus respirs, m´assec i glopejo. Miro la gent. Cap a l´hora de dinar van fent via. Així que m´espero, tot i haver-lo vist ja una llarga estona. Si he vingut ha estat motivat per veure´n un de ben d´aprop, un d´autèntic. Hi torno i em quedo a soles uns minuts amb ella. No cal llegir la fitxa, aquí només hi ha la solitud d´algú que la va saber interpretar, penso jo, com ningú. Hooper es va passar la vida pintant quadres així. Dona en habitació d´hotel. Amb una carta a les mans, afegiria. M´agrada pensar que és una carta, malgrat estar en blanc. Una carta esquinçada al vent, que diria el poeta.

Diu l´escriptor  Baricco que totes les històries tenen música pròpia. I parlant d´un llibre seu, Seda, diu que aquella història tenia una música blanca. Afegeix que aquest tipus de música, quan s´executa bé és com escoltar el silenci i als que la ballen molt bé, un els mira i semblen immòbils. Em sembla una perfecta definició d´aquest quadre. Dins seu hi ha una història pendent de ser explicada i potser per això no deixes de mirar-lo, per si et dóna alguna pista de la teva pròpia, tan blanca com la seva mentre ets davant seu.