Línia
de cotxes, tots amb els fars encesos, il.luminant-me. Segueixen un
tractor, fent cua per anar allí d´on he vingut. El meu carril buit,
seguint la direcció contrària, d´allí on venen ells. La nit, just abans del dia.
¿
És això – tant diferent del que es podria pensar – el que se
sent al marxar abans d´hora ?
Una
pregunta pel consol, si més no ; de les anades i vingudes de la
vida, dels amics i els seus destins, quan no hi ha res més a fer.
4 comentaris:
Profund.
He tingut aquesta sensació moltes vegades anant a treballar quan els altres anaven de festa, en direcció contrària.
Iambé l'he tinguda en algun moment, darrerament, pensant en la vida i la mort.
Mentre els cotxes no et vinguin de cara pel teu mateix carril tranquil.
Jo no m' hi havia fixat fins ara. Les circumstàncies , suposo.
Ja tens raó , ja. Fins que no ho veiem venir de cara...de moment , tranquil, sí.
Salut , Pons.
Publica un comentari a l'entrada