Orenetes i cigonyes

A Can Cadafalc la sorpresa de les primeres orenetes vistes enguany. Volen amb l´alegria del retorn, al lloc dels primers vols, i semblen repetir-los amb batecs baixos i rasants però amb l´alè satisfet d´un gran viatge. Em quedo quiet i escolto el seu pas tallant l´aire. La brúixola no els ha fallat i el cel recupera un equilibri de plenitud. Un gos del mas se m´acosta i m´ofereix el cap, tot remenant la cua. Li frego rera les orelles i ell alça el musell i enterboleix els ulls cap amunt. Sensacions perdudes, sóc aquí per recuperar-les i saber-me com elles, ballant el bon temps. Com les roselles, dins el seu camp ben llaurat ; com les oliveres i uns quants cavalls, trotant extramurs. Com el sotabosc d´alzina i estrepa, a punt de florir.

Abans, a l´inici del dia, un penell m´ho ha anunciat. Les primeres orenetes, de fet, eren allí, amb el seu sol i els seus núvols i el gall, marcant el nord. Després el riu, el Ripoll, en la seva part més agrest i solitària, allí on s´eixampla i en dies de primavera com avui, fa que sembli molt més del que és, cabalós i tranquil, amb l´aigua clarejant de verd. En un punt on no puc continuar, travesso amb els peus nus, les bótes a l´esquena. L´aigua és freda i els peus blancs, damunt el coixí d´algues verdes. Hi ha d´haver algun nom per això que faig. Algun tipus de teràpia documentada en algun llibre profètic. Mentre gaudeixo d´aquest breu moment, de sobte, el gir inesperat d´unes ales blanques i grosses, com d´àngel. Un miratge de dos segons. Una cigonya. El sol traspassa ombres i em quedo quiet allí, amb el silenci de l´aigua baixant, al fons d´un petit racó de món on, com orenetes i cigonyes, només hi estic de pas.