Breviari ( IV )

·  Una merla entra xisclant dins el xiprer de casa. S’hi amaga dins. M’apropo i miro de localitzar-la però m’és impossible de veure res. El xiprer és un arbre frondós, i potser, el més estàtic dels que conec. M’agradaria de pensar que és com jo, sinó fos tan alt.

Inútilment, miro de que surti esprai del desodorant. Amb els pots de desodorant passa com amb els metxers, que sempre els hi dones més d’una darrera oportunitat. Com qui desfulla una margarida, i ho torna a provar perquè ha sortit que no.

     Sense ser-ne un expert, sempre he relacionat inconscientment l’activitat del ioga amb la del kamasutra.

·    L’amor és com un moble : te’l pots fer a  mida  per un bon fuster o bé anar a qualsevol gran superfície i comprar-te’n un d’estàndard. El problema és que ja no queden romàntics, al mon de la fusta.

·   Amb els anys he comprovat que cada cop m’agrada més el fred. Que l’aguanto millor que la calor. Serà que soc de sang calenta, contràriament al que pensava ?.

·   Jo ho tinc molt clar : ni herència ni descendència, li diu una noia a un noi passant pel carrer. Tot i tenir ganxo, quina frase més trista ! .

·   Hi ha noms i edats de gent, que les descobreixes quan li llegeixes l’esquela.

·   Diuen que tots som fills del nostre temps ; i que el temps, s’acaba. No sé quina de les dues afirmacions és més falsa.

·  Un s’equivoca com quan es posa la sabatilla de l’esquerra al peu dret. De seguida te n’adones, si és que no ets molt burro.

·  Llegeixo en una entrevista a una filòsofa que ha escrit un llibre, titulat “En busca de la felicidad”. M’ha sorprès, tanta originalitat.

·   Si hi ha un cantant que fa cançons partint de frases fetes, aquest és el Quique González. En sap molt.