· - Truco a una persona a la feina.
Una, dues, tres vegades. No contesta. Em miro el paper on tinc anotat el número
i me n’adono : em vaig apuntar el seu
NIF i a sota, el telèfon. La G del NIF sembla un 6. He estat trucant al seu número
de NIF, però no ha contestat ningú. Llàstima, la història prometia.
· - Focs d’artifici. Oh ! OOh! Oooh!
Els ohs! es succeeixen com els èxits de la seva vida, tota ella n’és plena.
Cada un d’ells en reclama un altre, i el següent el següent, el següent, el
següent...i així fins que s’acabi, amb la traca final. Esgotat de tanta feina,
morirà. Oh!.
· -Primavera, com la frase aquesta
d’avui és l’inici de la resta de la meva vida. Masses inicis, penso jo. Millor
seguir.
-Un client, a la feina : “
Mañana fue ayer, y hoy aún no tengo el presupuesto “. Només per aquesta frase, val la pena anar a
treballar un any sencer.
-“You’ll never walk alone”. L’himne aquest em ressona a les orelles.
-Gelat de nitrogen líquid.
Fascinen, mots com aquests, per algú de poble com jo.
· -La candidata socialista del poble,
penjada del fanal del davant de casa, m’observa amb ulls amables, cansats i
tristos. De l’altre costat, tots els de
la CUP, fotografiats des de l’aire, em miren com si fos l’arcàngel Sant
Gabriel.
· -Metempsicosi : traspàs de l’ànima
humana.
· -El dia de les eleccions - o de les
votacions, com em deia un fuster jubilat fa una anys – em recorda molt el dia
del sorteig de la Loteria de Nadal. Mai toca res però sempre hi ha la remota
esperança de que un dia ho faci.
· -Hi ha molts llocs inhabitats,
tranquils i silenciosos...la major part del temps que no hi som : de petits,
com el llit on dormo cada nit ; o d’inabastables, com el raig de llum que cau
davant la plana d’un llibre que estic llegint.
· -Cullo nespres del meu nesprer.
Això s’ha de fer bé : si ho fas massa aviat, son amargs i no valen gaire cosa.
Si, en canvi, estan al seu punt just, la seva dolçor és infinita.
· -Escolto el refilar de l’ocell a
fora, de bon matí : el seu cant em mostra el que hi ha fora i que a dins, per
res del món existeix. Quan obro els finestrons de la cambra de bany, una llum clara
i blanca va trobant tots els racons. Si hi havia algun malson de la passada nit
rondant per allí, desapareix de cop.
· -A les portes del cel un cartell de
llums de neó hi diu : “ Open all night ”, com aquell darrer bar que mai
tanca.
· -Per poder dormir i descansar bé, s’ha
de poder veure l’obscuritat amb la màxima claror possible.
· -La natura no hi entén massa, de
sentiments humans. Pel contrari, en genera molts, la majoria dels quals acaben
pansint-se.
· -“ Se cayó una nube”. Tal qual, després del tro just a sobre nostre. Un bon xàfec.
· - Enfrontar-se a la realitat - cal parlar en primera persona-em fa adonar del que no soc. I jo no soc escriptor, per més ganes que en tingui, de vegades. No. De totes formes, segueixo escrivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada