... an uns

De totes les formes
d'escriure uns versos.
De totes formes

-em dic a mi mateix-

l'inici ja perilla
més enllà de tot.

No hi ha baríton que temi
una cantata de Bach.
Tot aquest alemany
tant viu i melòdic

-em dic a mi mateix-

hauria de ser ben fàcil
liquar el pensament
malgrat aquesta por.

Màgic i potent,
sense forma possible
perfecte a tal efecte

-em dic a mi mateix-

que deu ser això,
l'excusa clàssica
del mal pagador.

Acabar doncs,
pot resultar més fàcil
i potser més digne

-em dic a mi mateix-

amb un t'estimo
i un sempre vostre

a l'espera de nits
on rimes i llunes
siguin més plenes.






( i una signatura
  finant el paper )