-
Confinament : (3) En física
nuclear, mètode de delimitació espacial d’un plasma. Un plasma, en física nuclear, és un gas molt
ionitzat per escalfament i gairebé neutre. Que perquè s’utilitza ? Doncs per a
tallar o per a la deposició de capes de metall o de ceràmica. De tot se n’aprèn.
-
Als hipocondríacs els hi faria
llegir “ La mort d’Ivan Ilitx “, de Tolstoi. Ara és molt convenient de
fer-ho.
-
Em rento molt les mans. Me’n
recordo, quan ho faig, del Jack Nicholson a Mejor Imposible : el
que feia aquest home amb les pastilles de sabó ho fan alguns ara amb els
rotllos de paper de wàter.
-
No es veuen avions al cel. Fa anys,
tampoc.
-
Tinc pati, ho sento pels qui no. A
més té bona vista a ponent. Hi surto a córrer, quan acabo la jornada laboral. Llargs
de vint metres, anar i tornar.
-
El millor de treballar des de
casa, les sabatilles. Un somni fet realitat.
-
Tinc hort, de fa uns quants anys.
Reconec que és un privilegi, millor que tenir pati. Millor inclús que tenir
gos. Al migdia hi baixo com si anés al supermercat. Avui he collit bledes i he
estat una estona practicant hanai : el cirerer està florint.
-
Parlant de gossos, abans la gent
els tenia per vigilar les cases i les fàbriques, quan no hi havia alarmes que
es disparessin a totes hores. Tenien males puces, els gossos, amb tothom menys
amb els de casa. Ara, de seguida que et veuen s’apropen i t’oloren ; alguns fins i tot et llepen. “ Cuidado con
el perro” deia algun rètol. Els gossos han perdut crèdit per guanyar en
pedigrí.
-
Hi ha força gent que descriu la
situació als carrers amb l’expressió “calma tensa”. Com a les
pel·lícules.
-
De la finestra de l’habitació on
treballo, segueixo l’evolució de tres coloms sobre el fil elèctric. Dos mascles
i una femella. “ El hombre y la tierra ”. La femella s’ho mira, com a l’episodi
dels lleons.
-
Al vespre, tard, sempre puja un
home amb bicicleta carrer amunt, a la mateixa hora. Fins ara no me n’havia
adonat de que grinyola quan pedala. És l’únic so que escolto; marxa a càmera lenta, com la seva imatge soferta.
-
Les caderneres ja canten, de
matinada. Amb la nova situació, les puc escoltar des del llit, a les fosques.
-
Seguint amb els gossos, el petaner
és una espècie en vies d’extinció.
-
Veig un esparver, ben d’hora al
matí, sobrevolant casa meva. No solen baixar als nuclis urbans. He pensat si no
seria l’aire o la tranquil·litat, o el fet de venir-me a saludar, a veure si
estic bé...
-
A sobre la taula on treballo, un
calendari de l’Hospital de Sant Joan de Déu. A la foto d’aquest mes hi surt una
nena somrient molt. Després d’hores treballant, vaig tenir la fugaç impressió
de que, de cua d’ull, la nena abaixava el cap per fer-me cu-cut ; vaig girar la
vista però la nena ja tornava a ser on era. Vaig somriure ; feia dies que no ho
feia.
-
Tinc uns pares grans. Estan confinats,
tal i com s’entén en les dues primeres accepcions del diccionari de la llengua.
Pateixo per a ells. El meu pare diu que ell no està pas confinat, que en
realitat el que està és confitat. Per això aguanta bé, com la melmelada de taronja
amarga que tant li agrada.
-
La càmera també està confinada,
però de tant en tant la trec a passejar, quan la llum és bona.
4 comentaris:
Jo no tinc pati ni hort però tinc una terrassa gran i vistes a la mar. També sóc afortunada.
Faig taitxí tots els dies i els deures de Portugués que la professora ens va encomanant. I no em pose massa a l'ordinador perquè tinc els ulls una mica irritats.
Cuida't.
Gràcies, Novesflors. Mirem de cuidar-nos entre tots. Lo del taichi m'ho apunto,
Creia que els coloms sempre anaven en parella...com canvien les coses, ara trios i tot...
Molts records als pares confinats i confitats, la dolçor és molt important aquests dies, encara que les taronges amarguin.
Cuida´t molt, Yuri
Igualment, indiketa !
Ja veig que has tornat, me n'alegro !
Publica un comentari a l'entrada