Notes des del confinament

-          Confinament : (3) En física nuclear, mètode de delimitació espacial d’un plasma.  Un plasma, en física nuclear, és un gas molt ionitzat per escalfament i gairebé neutre. Que perquè s’utilitza ? Doncs per a tallar o per a la deposició de capes de metall o de ceràmica. De tot se n’aprèn.

-          Als hipocondríacs els hi faria llegir “ La mort d’Ivan Ilitx “, de Tolstoi. Ara és molt convenient de fer-ho.

-          Em rento molt les mans. Me’n recordo, quan ho faig, del Jack Nicholson a Mejor Imposible : el que feia aquest home amb les pastilles de sabó ho fan alguns ara amb els rotllos de paper de wàter.

-          No es veuen avions al cel. Fa anys, tampoc.

-          Tinc pati, ho sento pels qui no. A més té bona vista a ponent. Hi surto a córrer, quan acabo la jornada laboral. Llargs de vint metres, anar i tornar.

-          El millor de treballar des de casa, les sabatilles. Un somni fet realitat.

-          Tinc hort, de fa uns quants anys. Reconec que és un privilegi, millor que tenir pati. Millor inclús que tenir gos. Al migdia hi baixo com si anés al supermercat. Avui he collit bledes i he estat una estona practicant hanai : el cirerer està florint.

-          Parlant de gossos, abans la gent els tenia per vigilar les cases i les fàbriques, quan no hi havia alarmes que es disparessin a totes hores. Tenien males puces, els gossos, amb tothom menys amb els de casa. Ara, de seguida que et veuen s’apropen i t’oloren ;  alguns fins i tot et llepen. “ Cuidado con el perro” deia algun rètol. Els gossos han perdut crèdit per guanyar en pedigrí.

-          Hi ha força gent que descriu la situació als carrers amb l’expressió “calma tensa”. Com a les pel·lícules.

-          De la finestra de l’habitació on treballo, segueixo l’evolució de tres coloms sobre el fil elèctric. Dos mascles i una femella. “ El hombre y la tierra ”. La femella s’ho mira, com a l’episodi dels lleons.

-          Al vespre, tard, sempre puja un home amb bicicleta carrer amunt, a la mateixa hora. Fins ara no me n’havia adonat de que grinyola quan pedala. És l’únic so que escolto; marxa a càmera lenta,  com la seva imatge soferta.

-          Les caderneres ja canten, de matinada. Amb la nova situació, les puc escoltar des del llit, a les fosques.

-          Seguint amb els gossos, el petaner és una espècie en vies d’extinció.

-          Veig un esparver, ben d’hora al matí, sobrevolant casa meva. No solen baixar als nuclis urbans. He pensat si no seria l’aire o la tranquil·litat, o el fet de venir-me a saludar, a veure si estic bé...

-          A sobre la taula on treballo, un calendari de l’Hospital de Sant Joan de Déu. A la foto d’aquest mes hi surt una nena somrient molt. Després d’hores treballant, vaig tenir la fugaç impressió de que, de cua d’ull, la nena abaixava el cap per fer-me cu-cut ; vaig girar la vista però la nena ja tornava a ser on era. Vaig somriure ; feia dies que no ho feia.

-          Tinc uns pares grans. Estan confinats, tal i com s’entén en les dues primeres accepcions del diccionari de la llengua. Pateixo per a ells. El meu pare diu que ell no està pas confinat, que en realitat el que està és confitat. Per això aguanta bé, com la melmelada de taronja amarga que tant li agrada.

-          La càmera també està confinada, però de tant en tant la trec a passejar, quan la llum és bona.