" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


19/9/21

Jugar a pilota

 

Una colla d'adolescents reunits al final de dos carrers ; o potser, per ser més exactes, al principi d'un i a l'acabament d'un altre, com si esdevingués el lloc simbòlic d'una transició :  formant una rotllana irregular, inquiets, parlen sense massa sentit ; més aviat sembla que posin a prova el nou gruix de les seves veus com barítons abans d'iniciar un concert, conscients - amb aquesta inconsciència pròpia de la joventut - de que alguna cosa està passant. Una pilota de plàstic - amb aquell soroll jovial de les pilotes de plàstic quan boten, tant diferents de les bones pilotes de cuir, un soroll que em recorda alguna cosa i me'ls fa mirar - va d'un peu a un altre, d'esma,  sense aquell ímpetu del joc practicat entre ells des de que tenen memòria, on aquella era el centre d'atenció només aparèixer ; un centre gravitatori al voltant del qual tots ells eren, possiblement, els millors. 

Ara, en canvi, la pilota resta passada sense efecte ni rosca, sense ser partícip d'aquella jugada magistral on ella acaba entrant per tota l'esquadra d'un porteria imaginària. El camp de joc s'ha eixamplat definitivament; i la pilota només hi és d'habitud, com la darrera de les joguines deixades al fons del garatge de la infància.