“Les herbes fan una olor intensa. Els arbres despullats, tocats de color de vinagre i d´or vell, tenen una pompa decrèpita. L´aire és viu. Una ramiola de vent fa caure, planejant, les fulles grogues. En els recons emboscats, la humitat s´hi concentra, blava i espessa. Sobre la molsa til.lilen les gotes d´aigua freda. El temps – la tarda – passa ràpidament. La llum es dissol en el crepuscle. És la tardor. Tot fuig en una fugacitat trèmula. Temps de bolets...”
...Temps de bolets. Inici de tardor. Els arbres encara no són despullats, l´arç és curull de baies rojes, les primeres cireretes d´arboç tenen l´aspror i la dolçor del bosc més intens. L´aire refreda els matins de la fugacitat de les tardes. Si l´estiu és l´època de les tardes amb les seves llums interminables, la tardor ho és dels matins, amb les seves llums trencades i esbiaixades, estàtiques.
La navalla s´obre i es tanca, el vímet s´omple d´olors de terra, d´aigua i fulles, i sembla – ho és – un quadre vital d´aquests matins endinsat al bosc, entre molsa i esbarzers. Sorolls pocs, alguna espantada d´ocells, alguna refilada que et fa quedar dret respirant bonhomiosament. Les hores són curtes si la collita és bona. Surts del bosc amb totes les olors arrapades al cos, pensant com retenir-les per quan faci falta. El cap reposa dins la petita vall, amb el seu rierol tresquejant furtiu i alegre.
La tarda és fugaç, com bé diu Pla (*). La llum dissolent-se convida a estar-se rera la finestra, amb una altre de més càl.lida, a tocar d´ulls. La tarda convida a la mitja becaina, a llegir Pla i a replantejar-lo. La tardor fa entrar més música dins aquestes tardes, i es redescobreix Haydn amagat entre les guitarres, com l´estàtica llum d´un record, amagat rera un matí de tardor.
...Temps de bolets. Inici de tardor. Els arbres encara no són despullats, l´arç és curull de baies rojes, les primeres cireretes d´arboç tenen l´aspror i la dolçor del bosc més intens. L´aire refreda els matins de la fugacitat de les tardes. Si l´estiu és l´època de les tardes amb les seves llums interminables, la tardor ho és dels matins, amb les seves llums trencades i esbiaixades, estàtiques.
La navalla s´obre i es tanca, el vímet s´omple d´olors de terra, d´aigua i fulles, i sembla – ho és – un quadre vital d´aquests matins endinsat al bosc, entre molsa i esbarzers. Sorolls pocs, alguna espantada d´ocells, alguna refilada que et fa quedar dret respirant bonhomiosament. Les hores són curtes si la collita és bona. Surts del bosc amb totes les olors arrapades al cos, pensant com retenir-les per quan faci falta. El cap reposa dins la petita vall, amb el seu rierol tresquejant furtiu i alegre.
La tarda és fugaç, com bé diu Pla (*). La llum dissolent-se convida a estar-se rera la finestra, amb una altre de més càl.lida, a tocar d´ulls. La tarda convida a la mitja becaina, a llegir Pla i a replantejar-lo. La tardor fa entrar més música dins aquestes tardes, i es redescobreix Haydn amagat entre les guitarres, com l´estàtica llum d´un record, amagat rera un matí de tardor.
( * ) "Les Hores ( El pas de l´any)" ( 1953)
11 comentaris:
No sé si ho sabria descriure com ho fas tu, segurament hi afegiria un vol virtual sobre el bosc, l´abraç d´un arbre o un mig somriure guardat en un calaix invisible, ben endins.Així va ésser el meu primer passeig de tardor. El que sí és que entre Pla i tu m´ho poseu molt difícil, impossible, per ésser sincera.
D´altra banda no se m´havia acudit mai "replantejar" Pla. L´he idolatrat, le qüestionat, l´he posat en quarentena i ara més o menys el tinc al seu lloc. Potser sí és moment de preplantejar-lo.
La música ideal.
rossinyols i pinetells... aquest teu cistell té una pinta extraordinària Estranger :))
Saps que no he llegit res de Pla? bé tret d'algun fragment que algú hagi pogut posar per aquí o per allà i que no m'ha quedat guardat a cap racó de memória. Li tinc mania a aquest home i no sé ben bé perquè... en fi.
Quan fas aquests posts em quedo tan penjada en tot el que descrius i el que imagino darrera les teves paraules que em costa molt poder dir gaire res... és un plaer perdre's d'aquesta manera.
un petó!
oh! l'accent de memòria, me'l pots girar quan el llegeixis? merci! ;-)
Un bon passeig, amb abraçada inclosa. Tot i que no sóc molt d´abraçar arbres, però si de mitjos somriures. Imagina´l ben gros per a tú, A.
-----------------------------------
Un bon cistell, si. Hi havia pinetells - els taronges - i hi havia rovellons - els que són del color de la sang, aqui en diem rovellons de tots dos, però els segons són ben bé d´aqui -, i rossinyols, i algun fredolic que ja treu el nas.
Al Pla molta gent li té mania i no sap ben bé perquè. A mi m´agrada perquè escriu molt i molt bé del país, de la natura, dels homes i de la vida. És un clàssic.
No cal que diguis res. A mi em sembla que em repeteixo molt, però m´agrada escriure aquests posts perquè em fan adonar de les coses que paguen la pena de fer, i m´enforteix la memòria. I si a més, fa que algú es perdi una estona, doncs millor.
Un petó de tornada, Elur.
A casa en diem pinetells de tots dos, clar que aquí dalt de rovellons no en tenim i, que quedi entre tu i jo, sempre hem trobat que era un nom massa xava.
Els fredolics se m'escapen, a vegades no sé si no collim per costum o per ignorància (en el meus cas sempre per la segona)
Hauré de fer un pensament, llegir-ne alguna cosa i decidir si continuo tenint-li mania o no.
Res de repetitiu! Això és com anar a aquell raconet de bosc on vas cada dia o sempre que t'hi pots escapar i que sempre, sempre és diferent i sempre, sempre hi ha coses noves que t'atrapen.
ais, perdona, avui tinc un dia garlaire :)
Un text empeltat de poesia de tardor i de tarda, estranger, un plaer llegir-te . de debò...l'únic problema que tinc és que em toca treballar a les tardes quan tot convida a embadalir-se mirant el cel o a fer una becaina ...
Ja sé perquè has posat la foto,per fer-me envegeta! Per aquí dels rovellons en diem rovellons i dels pinetells pinatells, i dels rossinyols i fredolics igual.
En la teva descripció ja m'hi trobava, al bosc, aquell que em vas dir on es troben tots aquests exemplars que tan bé cuines. El senyor Pla és, crec, un dels millors escriptors en la nostra llengua, ara bé, del seu tarannà com a home, us en deixo aquí una mostra i que cadascú jutgi per què se li pot tenir mània.
http://www.youtube.com/watch?v=-lDEhYzZ4l4&feature=related
Esclar que era un home del seu temps!
Preciós escrit, Estranger.
Elur, m´estàs dient xava ? Pixapins encara, perquè vaig néixer a ciutat, però si baixes algun dia per aqui, els avis més avis de tots del poble més poble de tots, et diran que al meu cistell hi havia rossinyols i rovellons. I de rovellons, de pi i d´estrepa, que són els més bons de tots i autènticament mediterranis.
Bé, això no vol dir que no deixis de garlar, eh ? M´agrada quan estàs garlaire.
-----------------------------------
El treball, ai el treball. Ara m´has fet venir una mica de recança, Elvira. Però és que era Dissabte a la tarda, i s´hi estava bé...espero que no hagis de treballar molt els caps de setmana.
Gràcies.
-----------------------------------
Bon apunt, Macondo. Jo mai he volgut saber massa mai de la vida dels escriptors que llegueixo, però almenys Pla diu el que pensa, tot i que no estigui massa d´acord amb certs aspectes del seu pensament.
I si, era un home del seu temps, però molt viatjat i culte, a pesar de la seva estampa de pagès. I això és una raó de més pes per haver aprofundit en realitats que "aparentment" desconeixia, i no deixar-se arrossegar per certs tòpics que ratllen la misoginia.
No es pot ser tan superficial, quan es parla de dones i homes, i menys algú intel.ligent com ell. Però el segueixo admirant i m´agrada llegir-lo.
Gràcies.
no, no et dic xava, clar que potser sí, però no t'ho prenguis com a res personal, també li dic al meu cunyat que és del Maresme jejejeje
saps què passa que la paraula rovelló la relacionem amb els 'forasters' que vénen a caçar boles per aquí dalt i diuen rovelló a tot el que neix sota d'un pi :
em sembla que aprofito la xerrameca per escriure un post, apa ;*)
M'he quedat presa dels sons no especificats d'aquest escrit. Restava en silenci, observant-ho tot i mirant de no trepitjar on no es podia, quan he sentit el so de la navalla que s'obria i tancava...En el silenci se sent tot.
El de navalla va ser un so que se´m va quedar gravat, dins el silenci. I tens molta raó amb això del silenci,Pilar.
Publica un comentari a l'entrada