El mar fet muntanya. Estanys com petites illes, rossegons d´aigua deixats un rera l´altre per indicar el camí al món aeri del darrer pigall, aquesta runa coronant l´edifici del darrer pas del caminant. Dalt s´obre el cel a tres-cents seixanta graus, tant blau de pur que és ; a baix, s´encabeix en illes cedides al pas del gel per on transita la vida, agraïda i benigne com el d´un glop d´aigua vessada gola avall.
Dalt de tot, la illa capgira el pensament : el mar es sol.lidifica, la terra es fa líquida. Qui parla d´ambició ? Si no fos per un dia, si en fossin més - molts més -, la cronologia dels records s´amuntegaria en un desert de roques estellades en dures arestes, en un cementiri de runes perdudes. I la imatge d´estrelles dins l´aigua niuaria en pous sense fons, pendents d´enlairar-se al somni d´una illa blava i tranquil.la. Per això el mar és ple d´illes, unes de més grans, i d´altres de més petites . Unes, d´avistades sensacions; d´altres, de solitàries percepcions.
Capgirar el pensament, intensificar el record, somiar despert. Aferrar-se a una roca, mirar el món. I seguir caminant, seguint la veu que et crida, més endavant : " No paris, no paris ". Ens en riurem, és clar, de la manera de veure les coses. L´essència del mateix dia romandrà intacta, perfumant l´Agost passat dels nostres díes.
6 comentaris:
ummm... llegint-te he tingut la necessitat de posar Islands, cantada per la Bonnie Tyler... em sembla que em passaré el diumenge amb la cançó al cap :)
De moment sembla que l'agost fa prou bondat pels que podeu anar a passejar pel Pirineu... aquesta nit ha fet una ruixadeta per aquí dalt, però és tot un detall fer-ho a les dues de la matianda, no?
Espero que gaudeixis d'unes bones vacances ... caminades ja veig que sí. Que maco que és tot el que tenim per aquí i tan lluny que en volem anar sempre.
UNA ILLA ÉS...
Una illa és una idea roja
Dintre l'ànima del mar.
Una illa és una idea boja
En el cap agitat del mar.
En el cor de l'illa hi ha el ball,
L'or, el tambor,
La mel i el mal.
I la sort de l'illa sempre igual..,
L'aventura, balancí que no es cansa,
Que es balinça, que es balança
En la fúria del mar.
Una illa és una idea verda
Dintre l'ànima del mar.
Una illa és una idea tendra
En el cap calmat del mar.
En el cor de l'illa hi ha el vent,
La calor, el dolor,
La set, la serpent,
l el seu tresor d'aiguardent.
L'aventura, balancí que no es cansa,
Que es balinça, que es balança
En la fúria del mar.
Una illa és una idea groga
Dintre l'ànima del mar.
Una illa és una idea sola
En el capficat del mar.
M.Rossell
( No te´n riguis, no, aquest és un poema que en realitat és una cançó.
El que roman és la idea d´illa, l´essència)
Si, i si fa un bon dia, és un altre món, per no dir una altre galaxia. I ben aprop.
De vacances, ja en queden poques, i de caminades, molt poquetes. Aquest any la cosa ha estat magre. Però vaja, m´han dit que ja es troben bolets, per aqui dalt.
Gràcies, igualment. Espero que et vagis posant bona, dibuixaire.
Bé, la Marina sempre m´ha semblat un pèl, com t´ho diria, "oooooooo" - seria l´estribillo d´aquella cançó amb el Llach-, sempre em bé al cap aquest "ooooooooo" quan sento el nom seu.
Però vaja, està molt ben trobat. He rigut una miqueta, ho confesso. Si, potser si que seria l´essència, això.
Els ulls em fan pampallugues o aquí hi ha hagut canvis?
Quin és el perfum d´agost?
T´ho hauré de dir d´aqui uns anys, pipiola.
Publica un comentari a l'entrada