Avui escoltava aquesta cançó- sempre les cançons ! - i he pensat en això que explica més o menys de quan alguna cosa s'esvaneix - com l'estiu, les nits ballant , la brisa damunt uns cabells , les promeses, l'amor probablement no ... - hi ha aquest blink of an eye , el parpelleig de l'ull immortalitzant el somni allí, al fons de la ment, per sempre. Sense cap mena de realitat emparant-la, remains forever.
És així. I és bonic. I ho hauria de canviar d'alguna manera però sempre em quedo escoltant la cançó fins al final. i després n'espero un altre, probablement de semblant. Una habitud decebedora i profundament conservadora, en el més bon sentit de la paraula. Hi ha esperança, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada