A l'hort

 

Assegut a la cadira de vímet - a punt de trencar-se del tot -, a l'hort. Cau el sol, amagant-se definitivament darrera els turons de ponent. El veig d'esquitllentes, traspassant les branques de l'olivera i les parres, les quals s'estiren paral·lelament a tota la fondària del petit recinte on molts vespres d'estiu m'assec a prendre la fresca mentre el dia s'acaba. El raïm és a mig fer, pàmpols jaient sota fulles mil·lenàries ; al costat, el nesprer ; més enllà les tomaqueres, els pebrots, les albergínies i carbassons, la mongeta i la bleda, per no deixar-ne cap, tots observats esgraonadament per la meva vista un xic cansada, pujant lentament dins un bosc de canyes on algun pardal s'atura a respirar una estona. I la carbassera, de llavors valencianes, creixent ufanosa en un tros de terra reservat per a les seves grans fulles, nenúfars sense aigua on a sota d'elles algun mon fantàstic hi nia amb un cel de color verd clar.

Per acabar l'inventari, el cirerer mig mort per un mal any de gomosi - que cuido més que a cap altre arbre -, el perer - decidit a donar-me una primera collita digne ,-  la figuera - de fruits anomenats de coll de dama, que deleixo per provar - i el presseguer - que segueix fent el que pot -, a més del bardissar vora la tanca - on hi creix un pruner silvestre - farcit de mores ennegrint-se, i el fonoll, arreu alçant la seva tija verda coronada per les primeres flors.

Assegut, amagat dins aquest petit racó de mon, els ulls vaguen pel meu reducte   tot esperant l'oreneta, que abans no acabi de marxar el sol vola baix, al punt de veure-li les ales, el pit blanc, els ulls negres deixant-se anar suaument damunt el meu cap, brodant qui sap quina xarxa a la capçada de les canyes, silenciosament, amb el silenci de tota la gent que ha marxat. Assegut, l'aire em remou el pensament tot mirant les olives i el raïm fent-se, i el sol, que ja no hi és. M'aixeco, grinyola la cadira. Agafo dos tomàquets per sopar, tanco el cadenat i faig amunt cap el Tomaset, sota la mirada de l'Óssa Major, instal·lada ja per fer vacances, allí, més amunt, on res sembla que hagi de canviar per sempre.