Sota les oliveres, en un racó de la piscina, estrenant uns auriculars bluetooth ( s'escriu així ? ) que em van regalar per reis, connectats a una llista de "m'agrades" d'unes tres-centes cançons, mode "aleatori", cap a les set de la tarda. Les oliveres , el cel blau i l'instrumental tots junts, ballant aquella dansa de benvinguda pròpia de illes de l'oest del pacífic. Semblant, com de paradís. Ho deia el Pau Debon també, l'estat aquest estrany en què estic un dilluns a la tarda. Com de puta mare, més o menys deia. En s'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada