Art

Al encetar aquest bloc, em vaig fer prometre a mi mateix que no parlaria del Barça ni del futbol. Hi ha vàries raons, potser la que més és que el futbol m´ha agradat de sempre, tant veure´l com jugar-lo ( de fet encara ho faig de tant en tant), i el Barça el segueixo des de que vaig veure ja fa anys l´Allan Simonsen ( el "Simonet" ) corrent la banda com em pensava que ho feia jo al pati de l´escola. Després vingueren el Diego i el Bernd, el Gary i l´Steve, el "Michelino" i el "Baixinho", el Guillermo i el Pep,el Jose Mari i el Txiqui, el (Luis) i el Luis Enrique, el Ludo i el Henrik ,el Roonie i el Samu, el Xavi i el "Puyi", l´Andrés i el Leo. Simfonies semblants, orquestres diferents. Aquest any però, tot quadra, tot encaixa,tot, i el triplet es mereix una menció. Sinó no seria jo.

Però també hi ha una altre raó, i és que a vegades peco de pedanteria, i em penso que parlar de futbol seria poc interessant o vulgar, que diu poc d´un mateix o la idea que es poguin fer d´un mateix. Com si ara digués que m´agrada la Coca-Cola esbravada o veure qualsevol pel.lícula del Sylvester Stallone , per posar dos exemples. En fi, coses meves.

O sigui que quan l´Iniesta va fer EL GOL a Stamford Bridge, vaig saltar com un energúmen durant cinc minuts. I vaig saber que la guanyariem. I ahir, al acabar el partit, vaig sortir a la porta de casa amb la meva samarreta posada, enviant SMS als amics i familiars, saludant els veïns i els cotxes que passaven tocant els clàxons celebrant-ho. Com si d´any nou es tractés.

I avui m´han enviat un mail amb la foto aquesta. En definitiva, lo dels onze d´ahir rera l´esfèric és art. O teatre, com deia aquell. O una novel.la amb un final feliç. O música divina.

O simplement, futbol.