Persegueixo
una bona frase de tres paraules, miro de recordar de quin somni
provenia, quan tot el que s´esdevenia dins el somni s´aturava per
buscar un paper on anotar-la. El somni, com passa sempre, continua,
amb les tres paraules ballant dins d´ell fent-me la guitza amb la
clarividència pròpia dels somnis quan són viscuts, aquesta
intuició que vaga un cop es torna de l´inconscient i es mira de
recordar inútilment el que s´ha viscut de forma lògicament
desendreçada, amb tota la bona lògica d´un bon somni. Eren tres
paraules, potser dues. Com eren ? Lligaven una bona
història, o n´eren l´inici, o la fi, o tan sols el seu títol. O
res, ara que ja s´han volatilitzat. L´habitud d´escriure un
rampell de pensament ha travessat la fina cuirassa d´on mai es pot
tornar altra vegada, per venjar-se amb la punta de la llengua. El
mestre dels somnis sembla haver dit : “ Fins aquí hem arribat !”,
i ha aturat la història que ja no recordo, per fer-me seguir buscant
un llapis inútilment, rient-se amb les dues o tres paraules cridades
a cau d´orella perquè ja mai més les pogui recordar.
Plou
de forma constant. Al final del dia, boirines pujen cansades cel
amunt, revestit de grisos i blancs . De cada branca de les ginesteres
a punt de florir es suspenen un reguitzell de gotes fredes i
espesses. Cada ginestera sembla una aranya de cristall. Sobre cada esvelta tija que em rodeja vincleja una espiga. Es fa fosc amb la terra recollint-se sobre
ella mateixa, llanguint humida, xopa dins el cubell ple d´aigua on
xipolleguen els meus dits rosant-se altre cop de la negror de la seva
pell. Un grup de tòrtores alça el vol com vells avions de càrrega,
cansadament. Darrera meu, algú té esma per córrer. La gran figuera
que obre la porta del meu darrer somni arrodoneix cada fulla del meu
pensament, amaga el perfum de l´estiu. Al carrer, de tornada, baixa
un Mercedes negre amb tots els vidres entelats. Dins s´hi escalfa
encara l´hivern. Ningú més. De moment, no hi ha ningú més. El
mestre dels somnis encara dorm, plàcidament, qui sap on.
11 comentaris:
A mi també fa dies que els somnis em juguen males passades, semblo una sala de cine de pel·lícules de sèrie B, d'aquelles tan dolentes. Però no se m'escapen paraules a mi, se m'escapa un rostre o un nom, no sabria dir el què.
D'on treu els ingredients el subconscient per arribar fins on arriba? Com pot ser que ens amagui coses, a nosaltres!, que som els qui l'alimentem?
M'agradaria somiar en ginestes florides. M'agrada somiar en colors, recordo haver somiat ocells de colors quasi impossibles, ja fa molt de temps.
Potser quan menys t'ho esperis, quan menys hi pensis, el conscient guanyarà i trobaràs la teva frase perduda. Sort!
Podria ser que no l'hagis somiada la frase, sinó que l´estiguis gestant dins del cap i no acaba d´arrodonir-se.Potser ara et toca, en comptes de buscar-la en les profunditats, sortir a empaitar-la o crear-la tu sol. Llavors la verbalitzaràs.
Podria ser que el teu subconscient t´estigués demanant un esforç diferent.
A mi m'ha passat que estant mig adormida em ve una frase al cap i la son em lleva les forces per alçar-me del llit i escriure,; llavors el que intente és gravar-la al cervell per recuperar-la demà al matí. La majoria de vegades inútilment.
La frase ja és als llimbs de l´oníric, i segurament ja està bé així. No m´hi escarrasso, em va agradar recordar una part del somni, cosa que no em passa habitualment. El subconscient ens amaga coses segurament perquè volem que restin amagades, tot i que ja m´està bé que hi hagi un món on tot vagi sense massa lògica...sempre que no es converteixi en un malson.
Una abraçada
És que no la busco, ni al somni, perquè allí ja la sabia i només buscava un paper on anotar-la. Després vaig fer l´esforç, quan encara tenia la ment fresca, però no.
Gràcies per l´ajuda, però.
Exacte ! Sovint és això, potser és per això també que em volia estalviar llevar-me i escriure-ho.
Caldria ser un sonàmbul,potser.
Tornant al somni o al son (i perdona que insisteixi, encara que no busquis res ja) m´ha passat dues vegades una cosa extranya referent al tema.
Una vegada vaig resoldre un desquadre comptable mentre dormia. No té explicació lògica però va ser així, el cap em treballava de nit i en despertar-me vaig trobar la solució.
Una altra vegada em vaig despertar sobtadament dient el nom de la protagonista d´un llibre.Em vaig trobar asseguda al llit com si hagués resolt un enigma. El que li passava a ella m´estava passant a mi també, i no ho sabia.
Semblen històries "para no dormir", però són certes.
A mi en somnis - que jo recordi - no m´ha passat mai res semblant. Però m´ho crec, a vegades passen coses que aparentment no tenen explicació. Però segur que n´hi ha una, sempre hi és. De totes formes, això de la protagonista del llibre no m´estranya gens, venint de tú - pel poc que et conec -.Lo del desquadre comptable ja és una altre tema. Sovint arreglo moltes coses encallades a primera hora del matí, després de deixar-les reposar durant el vespre. És una bona política, que a més, et permet acabar la feina a l´hora que toca.
Bé, i re...feliços somnis.
oh! has canviat la capçalera del bloc! quina preciositat de foto!!!!
:)
No veig perquè pugui extranyar algú que somiï amb el o la protagonista d´algun llibre.Si assimiles una lectura i t´arriba fons, és bastant normal que te la facis teva.
En aquest cas que t´explicava, i ja ho deixo aquí, em va descobrir una dolència que jo mateixa patia. Res més, ni vivia aventures ni pel.lícules.
Gràcies, igualment.
Ah si, veig que t´hi has fixat ;)
Ara no sé què dir més...
Gràcies, guapa.
Publica un comentari a l'entrada