Ahir, Bob Dylan va fer anys. I és una bona excusa per escoltar-lo. Aquesta és la primera que em va agradar de debó. De l´"Slow train Coming", el primer que em va caure a les mans. M´agrada sobretot el començament , la seva guitarra i la del Knopfler a un mig ritme; m´agrada el timbre de la seva veu quan l´ataca; m´agrada el primer vers : "Precious angel, under the sun".
Per seguir, necessitaria una pila de posts.
Per seguir, necessitaria una pila de posts.
Trad. al castellà:
Ayer, Bob Dylan cumplía años. Y es una buena excusa para escucharlo. Esta es la primera que realmente me gustó. Del "Slow Train coming", el primero que me cayó a las manos. Me gusta especialmente el inicio, su guitarra y la de Mark Knopfler a medio ritmo; me gusta el timbre de su voz cuando la ataca ; me gusta el primer verso : " Precious angel, under the sun".
Para seguir, precisaria de infinidad de posts.
2 comentaris:
Doncs segueix....les mans de Knopfler són fantàstiques i el Dylan...depèn del moment,també.
A.
A mi el Dylan sempre m´entra bé. però no tant el clàssic, sinó el dels darrers temps.
Publica un comentari a l'entrada