" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


20/10/09

Firmaments

“Tinc observat, en canvi, que les persones que poseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res. Per a una determinada classe de persones, les inmensitats són perilloses, perquè les disparen devers una verbositat inconscient, manicomial. A d´altres persones, aquests contactes les aturen, les frenen, les precipiten a un mutisme salubre i greu”.

Josep pla, “Les Hores” (1953)

Al mirar la volta del firmament, em segueix sorprenent que dos ulls de pocs centímetres de longitud abastin un univers d´amplada mesurable en mil.lions d´anys llum.

3 comentaris:

PS ha dit...

Josep Pla m´agrada molt, moltes vegades m´és imprescindible per entendre millor un paisatge, però quan pontifica ...miau.

Llegint el fragment arribo a la conclusió que tinc sentit del ridícul i que formo part del segon grup de persones. En això sí que té raó.
Si et sorprens mirant el cel, ja som un més.

neus ha dit...

Quan miro enlaire, sigui l'hora que sigui, m'agrada adonar-me de la meva petita ridiculesa, o de la meva ridícula petitesa.
No m'havia plantejat mai això de que tan 'poca' cosa (els ulls) estigués veient tants d'anys... de fet diria que sempre penso més o menys el mateix: som ben poca cosa.

Estranger ha dit...

Veure-hi tant amb tant poc dóna per pensar en la relativitat de les petiteses i les grandeses del que ens envolta. Ajuda a tocar de peus a terra, això de mirar el cel.

Però només alguna llambregada de tant en tant, per saber on sóc.Tinc massa sentit del ridícul per estar-m´hi massa estona.