Sura el floc de neu, en caiguda sostinguda. Observa dins la crisàlide. Un punt lluminós, albirat entre mil cristalls sòl.lids d´aigua. Colors de intuïció : blaus punxeguts, remors de verds, blancs transparents, negres enfonsats. Què hi ha allí al darrera del vel que el protegeix? La matinada lluent del que li és desconegut ? La irisòria bellesa del que és viu? No hi ha moviment, tan sols el front dels matins, de tots els matins del món, fonent-se en un de sol. Portador d´un instant, el floc, en arribar a terra, es fon.
I el silenci, perdura.
7 comentaris:
Hi ha silencis que ho diuen tot, d'altres... fan por.
Gràcies, moltes gràcies pel comentari...els meus nens miro que no perdin l'esperit de la lluita...
Ja et dic ara que aquest Silenci anirà a fer companyia a l'altre... llàstima de no poder imprimir la música també. Seria fantàstic guardar juntes la poesia i la música i poder obrir la llibreta i gaudir-ho en qualsevol moment i/o lloc.
Avui no hi ha llàgrimes, però. Avui hi ha un petit somriure... veure caure un floc de neu és màgia.
Recordes un programa del 33 'Silenci?' ?
al final als convidats els hi demanaven que diguessin una imatge de silenci. A mi sempre em venia al cap la mateixa, sempre m'hi ve la mateixa.
Fa uns deu anys de no sé si era el darrer dia de l'any o el primer que va nevar al poble. Eren les 3 de la tarda més o menys quan va començar a neva i va quallar ràpidament. Em vaig abillar i vaig sortir al carrer sense paraigua. No hi havia ningú enlloc, només jo i tot era silenci. Era tan ... uf... impressionant. Tota la nevada era per mi!
ai, perdona l'extensió del comentari, quan hi ha neu pel mig sempre m'emociono.
Un petó, poeta.
Aquest silenci m'ensordeix...
"Tots els matins del món son un camí sense retorn...". "La música està simplement allà per parlar d'allò que la paraula no pot..." (Capítol XXVII)
Només t´he dit el que es veu als ulls d´un nen. Segur que ho veus cada dia, i això és una gran sort, com la responsabilitat de saber-los educar, Zel.
-----------------------------------
Elur, fes el favor de guardar aquest comentari a la teva llibreta, també. Fa molts anys, vaig fer una excursió amb una gossa que teniem a casa, i em pensava que era dins un conte del Jack London, de la neu que hi havia. I tota per a mi, també!
Un petonàs ( silenciós ).
-----------------------------------
Serà perquè no se sent res, Pilar.
Gràcies.
-----------------------------------
Vaig pensar en la pel.lícula, i en la música del Jordi Savall, a l´escriure-la, Macondo. L´autor, ja no el conec, però són dues frases per anotar. Si pots, diga´m l´autor.
Gràcies.
Tous les matins du monde, Gallimard, 1991. >> Trad.: Tots els matins del món, Columna, 1992; Todas las mañanas del mundo, Debate, 1995.
Ai, l'autor: http://es.wikipedia.org/wiki/Pascal_Quignard
Publica un comentari a l'entrada