Besllum

Intuiu de manera imperfecte l´esdevenidor, dubtosament, a besllum, movent-vos dia a dia, asserenant el transcurs de la vida, mesurant amb precisió de termòmetre moments de gravitació mercúrica, graus de punt de flor, de pell ( vostra ), de sang ( nostra )...Us observo dia a dia , d´ençà que vàreu sorgir fruit de les darreres blancors: si ( afirmo) , a besllum no m´atrevia pas d´esperar-ne res ( d´aquell dia de regalims d´aigua caient com lletanies de les teules de les cases dins jaços molls – que diria Joyce - ) però el roig incipient d´ara m´obliga a sentir-vos, a bescanviar-vos per penes passatgeres, penes inacabades, penes oblidades pel moment d´un escalf, d´un aire nèt, d´un oreig benestant, d´un zum-zum d´abella, d´un núvol blanc i petit, d´un parterre minat de flors joves i caigudes sense màcula ; així era ahir, avui una de vosaltres m´ha regalat el primer somriure després d´aquell primeríssim moviment, a besllum, després del després ( i em reitero amb pausa ) del llarg seguici, i sense cap neguit anterior apaivagat pel roig o el taronja o l´ataronjat vermellós de les puntes dels vostres pètals ( més incipients, més suggerents avui que ahir ) ; sense res per bescanviar perquè el món era perfecte al migdia, l´aire era nèt, hi havia un núvol blanc i petit i moltes flors petites estorant terrossos olorosos, fecunds, promesos amb el més enllà de penes i tristeses que avui, i demà, cada cop seran més dubtoses, incertes, imperfectes,intuïdes no ja ni tant sols remotament esperades, no només per l´acció d´ un oreig benestant, del zum-zum d´una abella, d´un escalf momentani, sinó per un espai molt més gran aniuat entre un bes, i la llum , a punt d´esclatar.