Més amunt el mar és glaçat . Inmòvils onades a mig caure aturen el temps, i ni el sol incipient aconsegueix de penetrar-hi; els raigs hi reboten, enlluernant els ulls amb miratges blavencs que es difonen en la llunyania. L´escalfor també és incipient, i al mar blanc s´hi ha encrostat, endevinant-s´hi una liquació aturada per les darreres batzegades d´una llum minvant que s´allarga tarda rera tarda. Així, el mar s´atura dins la seva aturada, i es disposa a vetllar els mapes del cel, per on transiten les constel.lacions alienes al tràfec dels elements, vistes per un forat del temps, mortes fa molt de temps. L´espai té aquestes meravelles de contradiccions, i la llum n´es la missatgera, perduda dins aquests laberints de foscúria, inmersa en la nit. Aquesta mateixa llum, amb el dia, transmutarà en present, i seguirà amotllant una estació rera l´altre. Llum de dia, llum de nit : sempre present pel qui s´ho mira.
Els paisatges són per viurel ´s. Quan el roure rebroti, els seus brots no veuran la neu que els ha vetllat durant tot l´hivern. I quan la fulla ja sigui verda, el record d´un paisatge nevat semblarà anacrònic, vell, antiquat, color sèpia.
Però el brot, com la fulla, com el roure, porten la neu dins la seva sàvia durant la resta de l´any. A l´hivern, tan sols tornen a florir.
Amb l´escolar-se dels mesos, els díes van perfer-se, deia Homer. Perfer-se , acabar-se sense que hi manqui res. Vull aturar-me i perfer el meu particular hivern, en una carretera feta a mida a tal efecte. Avui, solidificada dins la memòria pels marges blancs de mitja tarda, un tretze de Març a les sis de la tarda, cel blau, sol a ponent, els peus trepitjant la linea discontinua, les alzines ombrejant, la solitud d´uns instants. L´airecel destil.la un horitzó, i així s´acaba.
I va colgar-se el sol, i ombrejaven tots els camins.
13 comentaris:
Umm, un tastet de neu!
Ahir vaig anar a la fisio (lumbars, genoll esquerre i peu esquerre, fins i tot en això sóc esquerrana) i em va dir: 'suposo que demà no aniràs a caminar, no?', amb un to de veu que volia dir: quan hi vagis em sentiràs. I m'he perdut la visita al Bestracà on segurament enlloc d'un mar de neu m'hi hauria trobat torrenteres de neu.
Fa dies que miro la neu fondre's a ciutat i penso que és malaguanyada. També la veig fondre's en zones de natura en llibretat condicionada al costat de margarides i flors grogues que anuncien la primavera amb alegria. I aquest cap de setmana l'he vista fondre's en camps i al sotabosc i somric. Que la terra pugui beure mica en mica és una gran sort.
Portaré el paisatge nevat gravat a la retina fins el proper hivern, tot esperant renovar la imatge amb un paisatge nou i blanc i vell.
Aquesta neu és la promesa d'un esclat de vida espaterrant.
El teu roure em recorda una mica al 'meu'.
La foto és una preciositat.
Petons.
Si, la neu és com un gota a gota natural, quan es desfà. serà una bona primavera, de ben segur.
Per cert, el tens fotografiat, el teu roure ? M´agradaria veure´l.
( és que m´agraden molt, els roures ).
-----------------------------------
Assaboreix-lo, que s´acaba, mac. !.
-----------------------------------
I tant! passa que no és de tan bon retratar, està envoltat d'altres arbres, el pots veure aquí:
http://www.fotolog.com/_neus_/11204132
i ja que t'agraden els roures, també et deixo el Roure Monumental de la Xuriguera:
http://www.fotolog.com/_neus_/13384597
he de tenir fotos més recents però no les tinc posades a internet :)
Espero que t'agradin.
Monumentals.
Gràcies.
Les alzines que vaig veure ahir feien pena, estaven massacrades la majoria.Però sé que són valentes, han aguantat incendis, ventades i nevades com aquesta.
Són fortes com els roures, com resa la dita. I no canvien la fulla.
Maquíssimes les fotos.
A aquesta li passa com al disc, es ratlla ;)
Doncs penso que més que un acabar-se aquest horitzó muntanyós només insinuat és un principi, una continuació, un seguir endavant, un pujar ben amunt.
Si es ratlla, és que la cançó és bona. A la teva finestra li deu passar més sovint que a la meva.
Una bona alzina viu molts anys, com un bon roure. I si no, rebrota de la soca, si fa falta.
Gràcies.
-----------------------------------
Ara toca pujar muntanyes, Elur. I sortir, i veure ploure, i tornar a veure orenetes. Tot perfer, encara.
I que no hi manqui res.
Esperem-ho, si més no.
-----------------------------------
Això mateix et volia dir de la cançó de´n Cat,però no me n´he recordat abans. Quan una cançó és bona les versions tampoc solen fallar, i aquesta que has posat m´ha agradat molt.
(veig que hi entens molt de botànica)
T'ha quedat amb sabor de formatge amb mel.
m'agraden les fotos! al meu altre blog poso només fotos amb 800 x 600 pixels com no sé sí aquest format gran porta més, ho usat 27 % encara.
Publica un comentari a l'entrada