"...L´ocell, emprenent la volada, sobtadament, se´l va endur darrere seu, cel amunt..."Tant sols un clot entre dos turons, la travessa a vista d´ocell, la del corb deixat anar per la mà del vent, endevinant-li els corrents com passadissos al repòs d´alguna pedra solitària. Escapar-se, com en Massagran agafat a les potes de l´au, els pantalons blancs, la jaqueta negre, el mocador, el cos llarguerut sobre un mar de tinta xinesa i un núvol d´alba fet amb quatre ratlles. Aturar-se per fer caure les paraules , una a una, dels seus amagatalls, el.laborant mesclats d´eixides al sentir les plomes aturant l´aire, sobtadament.
Tant sols un poema, un dibuix, un vol de deu segons.
4 comentaris:
Quin cóctel de paraules amagades t´ha sortit!
Costa molt de trobar Massagrans ara mateix, ni a les rebotigues de les llibreries de vell de Barcelona.En tinc una petita col·lecció.
Tu saps si em podria venir a buscar aquest ocellot? m'és igual on em porti...
Quina sort ! Guardal´s bé. Jo el llegia al Cavall Fort, fotetes.
-------------------------------------
I tant que sí. Tú mira una estona per on vola, i t´hi agafes una estona, a veure on et porta.
Ja m´explicaràs el viatge !
Em temo Joan que m'estic movent massa arran de terra, per no dir massa ensota, com per poder agafar-m'hi. Hauré de mirar si puc alçar-me una mica amb aquesta Tramuntana tan freda que bufa avui...
Un viatge al fons de l'abisme no és de gaire bon explicar. Si de cas quan hagi tornat a pujar t'explicaré el paisatge, que espero que sigui preciós, que veuré.
Publica un comentari a l'entrada