S´albira la tempesta, propera, com una cortina estesa, grisa. El vent l´anticipa sobre els arbres i les presses, properes. Plof ! Una gota inmensa. La negror retruny com un tren directe de rodalies fent via per andanes buides. Una passa, l´aixopluc sota la uralita. Tot s´atura, els rostres girats enfront l´avantguarda innocent i seca de la cantarella feta per quatre pedretes blanques.
Em menjo una nou, a fora cauen obusos, tempestes i malviatges sonors. Les dents esmicolen el fruit, la vista els minuts, les pedres les flors. Desfaig runes, embasto maons. Pel mur d´aquesta idea passa la tempesta, com un tren allunyant-se, definitivament molt lluny. Embasto maons, desfaig runes.
( tema : Delancey waltz, Marc Ribot )
5 comentaris:
M'agrada contemplar les tempestes. Em sento bé quan es confonen amb algunes de les que m'habiten i se les enduen. La pau ajuda a netejar i a cosir.
Diria el mateix que ha dit la Pilar.
Diria que aquest vals segueix el fil de les embastes i quan arriba a cap demana altra vegada fer el mateix recorregut.
Diria que és pau el que queda una vegada t´has emprovat la peça.
Vaig pensar en tu quan llegia que descarregava amb força al Vallès.
Em faltaven dos minuts per arribar a bon recer abans no descarregués, l'aire era deliciós, quasi que es podia paladejar, els trons retrunyien pel carrer buit... però es va obrir el cel i vaig quedar xopa com un ànec, cosa que no va gaire bé quan s'està pioca. Què hi farem.
Espero que et dediquis a fer ponts i no parets.
me n'oblidava, no sé si ja ho saps però Marc Ribot serà a Vic el dia 14.
Jo em quedo aïllat, com si fos dins una gota, Pilar. I em venen idees, totes vagues i a mig fer.
-------------------------------------
Tant la Pilar com tú li heu vist el significat del sastre, a la paraula, però al buscar-ne el significat, per si anava bé, vaig veure que també volia dir deixar una feina per acabar, més o menys. I és per aqui per on va la cosa. Però al final sempre mires de que la peça quedi ben abillada. Si així ho has vist, me n´alegro, A.
----------------------------------
Tú, xopa com un ànec ? Què dius, ara ;) Van ser dues pedregades, però la primera va ser bona, d´aquelles de tarda d´estiu al Pirineu.
A Vic, dius ? Ostres, no ho sabia. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada