... cal saber el que tinc, el que sóc o potser el que no sabré mai. Cal, però, saber tocar de peus a terra i gaudir i plorar al mateix temps, però potser al capdevall no cal sinó seguir vivint. A lo millor és que encara tinc allò que se´n diu "àngel"... pensar no costa res.
6 comentaris:
Si mai se m´havia passat pel cap de pensar que ser àngel pot ser una bicoca, definitivament, prefereixo
ser una vulnerable i miserable humana.
El que no sé és si els àngels tenen la capacitat, com em sembla al vídeo, de discernir entre el que són ells i el que som nosaltres, i si ni tan sols en tenen consciència. Això comptant que existeixin...
Començar les 8 del matí d´un dilluns amb aquestes sacsejades no sé si és bo o dolent, però no et deixa indiferent.Gràcies.
… viure l'instant sent-ne conscients, cadascú els seus, i crear una simfonia d'instants tot i que només puga ser escoltadfa pels àngels…
A les vuit del matí potser no és la millor hora, tot i que potser tens algun "company" invisible mig adormit encara que t´hi ajuda.
L´àngel de la pel.lícula ho té clar, però difícil. A vegades va bé tenir altres punt de vista sobre les coses, sempre ajuda a pensar. Bé, no tenir certitud de tot pot ser bo, sinó seria un avorriment, tanta eternitat.
Bon dia o bona nit.
...i per un mateix o compartida en les distàncies ( no som tan diferents al cap i al fi )...
Bonica reflexió.
"una mujer ha cerrado el paraguas a pesar de que llovía para poder mojarse"
Em sembla que aquest és el meu àngel... si és que en tinc cap. O en cas de tenir-ne un m'agradaria que fos com aquest.
I si el nostre àngel fossin nosaltres mateixos?
A vegades potser pensem massa i ens deixem anar massa poc... qui sap.
A mi m´agrada pensar que hi ha algú que em dóna un copet a l´esquena - o em fot una "colleja" si fa falta -de tant en tant, tot i que potser nosaltres mateixos som més d´un, o no...no és que hi pensi massa, no creguis...;)
Si que vaig pensar en tú quan deia lo de la dona del paraigua, ja veus, ni fet a mida...
Publica un comentari a l'entrada