El
vent, els boscos
moren
besant la lenta
llum
de la tarda.
(
S. Espriu)
Amb
l´arribada de la tardor les tardes claudiquen. S´escapen,
literalment, dels díes marcats pel negre de les necessitats : en
aquests díes de Setembre encara fugen davant teu, quan tornes cap a
casa . Les veus fonent-se, quan no queda res per aprofitar; llevat
potser d ´uns quants segons si algun semàfor encarat a ponent
t´atura a temps de veure- la passar.
Passa
Setembre i ho fa cada cop més acompanyant negrituds : la del matí,
la del capvespre. La sort del migdia dura en el millor dels casos en
un breu passeig sota el sol, o bé en el temps de regar algun gerani, o de
tancar els ulls asegut al sofà amb les claus agafades a les mans.
Quan tot torna al seu lloc ja s´ha acabat, com la tarda.
6 comentaris:
Tristesa?
un petó de bona nit
No ben bé tristesa, però si és així, benvinguda sigui.
Ací llueix un sol que estaborneix i fa força calor, de tal manera que no tinc encara sensació de tardor.
la melancolia del setembre, un mes que és i no és i mai s'acaba de definir en res, perquè ho és tot i no res alhora.
Veure com s'escola l'estiu amb una mica d'enyorança i anhelar les boirines i pluges i olors boscanes.
El temps passa inexorablement, setembre passa com un llampec i enguany amb massa caloreta pel meu gust.
Bona tardor J! diu que trobarem molts bolets, però si no plou aviat no sé pas ;*)
Per aqui també, Novesflors, però les vesprades van desapareixent també.
Ja...massa sol i calor, però vaja, tot arribarà. Tot just acaba de començar !
Recuperar el tràfec diari em fa oblidar Setembre, i quan me n´adono, s´acaba.
Els bolets esperem que vinguin, aquest any hi ha bon planter, em penso.
Bona tardor, N. !
Publica un comentari a l'entrada