Quan
sona la música, es posen a ballar. Tant fa que la cinta sigui de fa
molt temps enrera, ni que no soni massa bé , s´encalli de vegades o la cançó no doni massa per ballar. La granota bota i el seu germà gran dóna voltes com
una baldufa. La cançó retorna d´on va venir, mentre ballo amb
ells. Ells riuen, i jo també.
Feta
la diversió, trec la cinta, però no vol sortir. S´ha encallat dins
l´aparell, que ja fa massa temps que no s´engegava. Miro de
tibar-la, i es trenca. No em preocupa massa, això ja passava abans.
Es talla, i s´enganxa, tot i que no sé si ho acabaré fent. Amb cura, la retorno dins la capsa, i d´allí al
calaix on dormen totes les altres. I el tanco. A fora torna a ploure, i a mi ja m´està bé.
2 comentaris:
No entenc gaire de què va aquest post,només que aquesta cançó i un grapat més dels Beatles em recorden un caset doble que ja no sé on para i també l' edat en què vaig descobrir-los, als nou anys en unes colònies a la Cerdanya.
Jo tenia un disc, un recopilatori que es deia ja en aquella època -oldies but goldies- que feia anar sense parar en un vell tocadiscs que estava amagat dins un moble. Em fascinava el ritual de posar-lo, i d´escoltar-lo.
Publica un comentari a l'entrada