Engrunes.
Deixo engrunes de pensaments. De paraules amb qui parlo, de mirades a
qui miro.D´olors, de mans donades, de llavis desfets. Les que
menys, les de qui estimo. Són com engrunes de pà de pessic. N´hi
ha que són com un vas de cafè a mig acabar, deixat en algun lloc
de la taula, refredant-se. Algunes queden anotades, en un tros de
paper. I d´altres, les altres, es llencen per la finestra, al
netejar les estovalles.
Engrunes.
L´ara del després, quan sembla que no queda res, de res.
2 comentaris:
Amb galetes engrunades i mantega es pot fer la base d´un bon pastís (de formatge fresc i melmelada).
Aquesta música fa gener.
Em quedo amb la melmelada i les engrunes de galeta. I la resta, per més fresc que sigui...per tú.
Si que fa gener.
Publica un comentari a l'entrada