" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


11/11/14

Sobre la utilitat d´una espelma


"Esta noche encontré una vela sobre una mesa, y por jugar la encendí y anduve con ella en el corredor. El aire del movimiento iba a apagarla, entonces vi levantarse sola mi mano izquierda, ahuecarse, proteger la llama con una pantalla viva que alejaba el aire. Mientras el fuego se enderezaba otra vez alerta, pensé que este gesto había sido el de todos nosotros ( pensé nosotros y pensé bien, o sentí bien ) durante miles de años, durante la Edad de Fuego, hasta que nos la cambiaron por la luz eléctrica. (...)

(...) Pienso en estos objetos, esas cajas, esos utensilios que aparecen a veces en graneros, cocinas o escondrijos, y cuyo uso nadie es capaz de explicar. Vanidad de creer que comprendemos las obras del tiempo : él entierra sus muertos y guarda las llaves. Sólo en sueños, en la poesía, en el juego - encender una vela, andar con ella por el corredor - nos asomamos a veces a lo que fuimos antes de ser esto que vaya a saber si somos ".

Julio Cortázar, " Rayuela" (1963 )

Fa uns anys, la llum marxava - ves a saber on - més sovint que ara, i sempre era una mena de plaer estrany encendre l´espelma i fer l´habitual - desvestir-se, passejar-se pel passadís, rentar-se les dents, ficar-se al llit - a la seva flama petita i incerta. Aquest moviment precís de la mà protegint-la, el recordo ara, llegint aquest fragment de llibre. I penso, també, en el temps que haurà de passar perquè algú trobi aquest teclat on escric, aquesta pantalla que em miro, i es pregunti per a què servia tot això. I en el fons penso també que no, que segurament ningú el descobrirà, perquè ja ningú guarda les andròmines velles als graners, o als garatges, o a les golfes de les cases. L´anonimat de tot plegat quedarà a les runes de les deixalleries,o potser als arxius amagats d´alguna xarxa social perduda enmig del que avui creiem salvat dins potents ordinadors els quals, evidentment, algun dia s´apagaran. 


2 comentaris:

PS ha dit...


Crec que salvat només quedarà el que hàgim viscut.

Fa un temps pensava que en el futur algú ens podria llegir les vides pel rastre que anem deixant a la xarxa. El volum que agafa tot plegat és tan desorbitat que potser ni això quedarà;o per contra, quedarà a la intempèrie i tampoc així estarem salvats.

Veig que t'enganxa Cortázar...:-)

Estranger ha dit...


Salvat, almenys per nosaltres, quedarà el que s´ha escrit. I el viscut, per descomptat. Les xarxes desapareixeran algun dia, com van desapareixent les dels pescadors de la costa. I Cortázar a poc a poc, quan hi ha ganes i temps i tranquil.litat, que és el que requereix llegir-lo.