L´ampolla me la trobo en una clariana del bosc. Antiga, de quan la llet anava
en ampolles com les del rom dels bucaners, xates de coll estret, per beure a gallet. Sé
que és de llet per les restes blaves d´una coneguda marca de casa
nostra, avui desapareguda. El disseny és bonic, el vidre és brut.
Mig plena de sorra, tombada, sembla haver abocat una pila de temps
sobre una terra erma. Les ampolles buides, de vidre, com aquesta,
sempre tenen un missatge amagat dins elles, com les que es llencen al
mar. L´agafo, me l´emporto. A la tarda, la netejo de la
sequedat omplint-la d´aigua. Després robo una flor tardana – de
falsa primavera -, i la deixo a dins perquè em filtri el missatge.
4 comentaris:
La primavera no és falsa....és la tardor que ens està fent el salt. Avui, però, a Girona queien les fulles dels arbres a grapats. I aquí el mar brama de valent.O sigui que ja són dues senyals...o dos missatges més.
L'ampolla era de Ram? Es per imaginar-la.
De la Ram, si, com la de la foto. I la tardor, de moment, no ha estat tardor, tot i que buscant i remenant, al Vallès he trobat un parell de cistells amb una mica de tot. La tardor encara no s´ha acabat, però. I el missatge...dins l´ampolla.
Potser és un missatge poètic? ;)
L´ampolla parla per si sola.Jo només la vaig "fregar" una mica...
Publica un comentari a l'entrada