Automàtica.2

 (...)

Reduir, simplificar, esquematitzar, desconstruir. Verbs tots ells escindits a la recerca minimalista del tot, entès aquest també, en una altre vessant més sarcàstica – sarcasme i fina ironia, que no falta de respecte per la idea– com el res o el no-res, que no sé ben bé si fa referència precisament al tot. Argumentació circular, i per tant, perillosament condicional però atractiva a la vegada, perquè al final, del tot o del no-res al no-res o al tot s´hi pot arribar en un segon o mai de la vida, entesa aquesta de forma circular, és clar, tot fent referència a la teoria volumètrica que no lineal, perquè si l´entenem així, la linealitat és avançar i prou i llavors l´essència, ¿ on queda ?. Si la línia tingués textura d´espagueti seria molt fàcil transformar-la en cercle, en anell, sense principi ni fi, simbolitzant l´etern, l´infinit, l´Univers - on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen...plus ultra...Verdaguer- Creure en l´elixir, posar dins l´èmbol el just i suficient per obtenir la gota oportuna de saviesa, després de fer giravoltar per tot l´engranatge de vidre , transparent i ple de colors bàsics – blaus i verds, sobretot -, tota la llarga llista elaborada al segon després del segon primer al d´abans d´aquest, entesos amb la fina ironia del rebuig a la seva linealitat que en definitiva, em fa més vell i no per això gaire més savi. No tinc les barbes llargues i blanques penso mentre la bromera dels fluids circula pel llarg (¿?) recorregut de l´alambí construït amb bon esperit heliocèntric. Si tot explotés – perquè sempre passava així als antics contes de paper -, llavors em miraré l´invent amb la cara plena de sutge i sabré que encara no hauré fracassat del tot. O del no-res, ves a saber.

Saber.

(...)