Els
animals, com els homes, mostren actituds diferents davant d´algú,
posem per cas, com jo. Aquests dos, em miren de diferent manera.
Tenen a tot estirar tres setmanes de vida.
L´un
ja adopta el posat avorrit del gat intel.ligent. Com un bon veterà
observador d´homes, et mira ja sense fugir mesurant les distàncies
prudencials. Un parell de passos més i s´haurà d´aixecar per
amagar-se dins la gatonera, sense gaires pors ni presses. La seva
vida – probablement llarga - sembla ja escrita amb el seu posat
arraulit, tancat i protector del poc i suficient après en uns díes.
L´altre,
en canvi, s´amaga de seguida i els seus ulls – aquest rastre verd
de deïtat oculta - em fiten ben oberts des de la fosca per després
tornar a sortir i fitar tota l´estranyesa d´algú com jo un altre
cop; i després una altre cop i les que faci falta, amb el dubte, la inquietud, la por i també la
curiositat del qui voler saber alguna cosa més. La seva vida fa
l´efecte, al revés del seu germà, que tot just acaba de començar.
I malgrat tot, serà probablement més curta.
“ la curiosidad mató al gato, pero murió sabiendo “
4 comentaris:
La timidesa que, com al segon gat, ens fa potser més patidors però potser també amb la sensibilitat més esmolada. Però això va curant-se amb l'edat ;)
En canvi un gos vindria confiat cap a tu, si es que són uns babaus refiats.
Amb l´edat es va curant, tens raó. Però que de bé s´ha de viure també sabent que saps tot el que necessites saber !
Al gos li falta el costat femení, sens dubte .
Salut, Pons.
Publica un comentari a l'entrada