" És la condició moderna, va dir, als millors els manca convenciment i els pitjors estan plens d´una intensitat apassionada. Això no ha canviat des que Yeats va escriure aquests versos i no sembla gaire probable que canviï fins d´aquí a molt , o potser ja no canviarà. Però el que sí que és nou és la intensitat amb què se´ns diu que no hem de ser intensos. Potser sempre ha estat així, va dir, però ho dubto. Només cal que miris els retrats contemporanis de Dante, per veure que com a mínim ell sí que estava ple d´una intensitat apassionada. Només cal que llegeixis les obres de Shakeaspeare per veure que per a ell la manca de convenciment significava una cosa molt diferent que per als nostres interessats campions de la postmodernitat. "
Gabriel Josipovici , "Moo Pak" , (1994) (traducció de Ferran Ràfols ,Ed.Raig Verd )
2 comentaris:
Jo matisaria que potser el que se'ns demana, se'ns exigeix gairebé, és que siguem intensos però dins les normes establertes; si la intensitat d'algú no és transgressora no passa res, però en cas contrari...
No crec massa en el terme transgressor. I en quan a les normes establertes, no sabria dir ben bé quines són. Suposo que és per a això que no hi ha transgressors en el pur significat de la paraula.
L´escriptor parla de la novetat de les normes que ens diuen que no hem de ser intensos. ¿En què ? En el pensar, en ser observadors, a llegir per contrastar opinions...en tenir punts de vista propis... el mercat dicta les seves normes,cada cop més, inclosa la de la manera de pensar majoritària. És una generalització, ho sé, en cada època ha passat que només es parin a pensar uns quants per dir que en el món actual cada cop es pensa menys. El passat sempre va ser millor i totes aquestes coses que es diuen. Però la frivolitat avui en dia cala més per raó dels mitjans de què disposem, i això és un factor evident i aquest, al seu torn, potser transgressor, però en un sentit negatiu.
La intensitat en la vida quotidiana, en les obligacions diàries, la feina, la família, etc. aquesta sí que existeix. Són els coneguts danys col.laterals, potser de la manca de intensitat, ves a saber.
Perdona el discurs, Novesflors, però és que avui tu també t´has allargat molt.
Publica un comentari a l'entrada