Orígens

( Nota de l´editor :  aquesta llegenda va ser arrelada al cervell d´un home - habitualment es triava un escriptor anònim i de poca volada com a missatger - dins la casualitat d´un pinyol empassat en un atac de golafreria.. És per aquesta raó, a més de la pròpia lectura del text, de tot el que s´hi revela i finalment i no menys important, de la llengua utilitzada a tal efecte, que tots els indicis revelen que podria tractar-se d´una part revelada del conegut Llibre Perdut dels Arbres, malgrat totes les limitacions derivades de la seva traducció al llenguatge dels humans, de precarietat coneguda.Tot i així, experts científics de tot el món es feliciten per la utilització del català com a llengua vehicular per a tal fi, a pesar de desconèixer-ne la seva existència fins al moment de ser descoberta en les conegudes excavacions fetes  el mes de Juny d´enguany, 2714 , vora el fossar de Les Arenes. En aquest sentit, s´ha afirmat amb entusiasme que la llengua catalana ha estat un dels secrets més ben guardats per la humanitat els darrers mil anys. Gaudim-la doncs, tal i com es mereix ).  

Ningú coneix la veritable història d´aquest arbre. En un pati de mides reduïdes, creix al costat d´una antic mur de pedra seca; entre aquest, per ser més exactes, i la paret de llevant de la casa, alta i blanca, que l´encaixona dins un passadís ombrívol on només les heures hi creixen amb certa profusió ran de la pedra. Més enllà del mur, lleugerament allunyat, un til.ler quasi bé centenari, frondós i omnipresent, li ha acabat manllevant la poca preuada llum que necessita per viure. I sí, potser abans d´això, no hi havia til.ler, ni casa, ni mur, però el fet ha esdevingut aparentment intranscendent sinó fos per la pròpia memòria dels arbres que, a diferència de la dels homes, resulta vital per a la seva supervivència.

El tronc principal, esbiaixat pel seu evident il.luminisme des d´aquell dia de trist record- segons afirma la llegenda transmesa pels homes - , ha acabat assecant-se en una de les seves  capçades. Les pruneres (1) , com és sabut, amb el temps esquerden la seva escorça i la seva fusta esdevé llenyosa i dura. Fa de bon cremar un cop s´asseca, i crema com la dels arbusts bíblics, aquells on Déu (2) manifestava la seva presència als antics profetes (3). Per contra, l´altre capçada ha agafat la força suficient per superar el sostre, abans inabastable, de la casa, fins arribar ben bé als quatre metres d´alçada.

Abans no li havia calgut. La prunera vivia sola i rústega, d´una rusticitat com la de les runes mesopotàmiques. D´aquelles terres provenia la seva llavor, el darrer descendent directe de la llarga nissaga mil.lenària, transportada d´una  llar a una altre en un viatge al llarg de totes les costes de l´antiga mar nostra ; llars on les parles s´han acabat extingint pel pas dels segles. Tot i així,  a l´arribada del solstici d´estiu, els seus fruits segueixen vius, petits i frescos, d´una dolçor de difícil definició sinó fos que al menjar-ne un, en volguessis un altre, i un altre, i després encara més, fins deixar l´arbre altre cop amb les seves fulles petites i verdes,lleugerament lanceolades, de tacte delicat, com de pell de dona.

Diu la llegenda que fou precisament una dona la que n´oferí un primer tast al seu amant. I que aquell sabor diví els hi procurà la primera nit i que aquella nit, sols al món, es van arraulir l´un amb l´altre tement que el dia no tornaria, i així nasqué el primer petó. De Luca (4) així ho va manifestar, no fa pas tant. Poca gent n´ha fet cas, d´aquest gran descobriment. Potser per això l´herència de l´arbre ha estat atorgada als pobres desgraciats mancats d´amor terrenal, de petons i de l´escalf d´un cos de dona al seu costat. D´aquells homes que rumien tot mirant les estrelles sobre la penitència amagada en la  dolçor d´un primer bes.

L´arbre va estar a punt de ser tallat un dia d´hivern. El qui menava la destral cap al seu tronc es va aturar al veure un brot verd dalt de tot, vora la llum que planava sobre el sostre. Un pensament, doncs, brotat de la llum, el va tornar a salvar. Per la primavera, flors blanques van aparèixer al seu torn, no només dalt de l´arbre, sinó al sota mateix, mig metre més enllà, sorgits d´un nou plançó invisible a les nits més fredes. 

L´exili, vet-ho aquí, continua. I la llegenda sobreviurà, si vol ser altre cop explicada.


(1)  ciruelos

(2) Ser suprem, creador de totes les coses

(3) Precursor d´algú altre, al qui normalment no se li feia cas fins després de la seva mort.

(4) Erri de Luca, escriptor europeu del segle XX.